OCEANIA XENOFÒBIA
L'autor de la matança a Nova Zelanda es declara ara culpable
Canvia la seua declaració, de manera que no s’obrirà judici || Va perpetrar un atemptat supremacista en el qual van morir 51 persones a Christchurch fa un any
L’australià Brenton Tarrant es va declarar ahir culpable dels 92 càrrecs que se li imputen per l’atac supremacista del 15 de març del 2019 contra dos mesquites a la ciutat neozelandesa de Christchurch, que es va saldar amb 51 morts.
Tarrant, que va comparèixer per videoconferència davant del Tribunal Superior de Nova Zelanda, va admetre els 51 càrrecs d’assassinat, així com els 40 càrrecs d’intent d’assassinat i un altre per terrorisme, van mostrar les imatges mostrades pels mitjans locals.
L’australià de 29 anys, que va romandre impassible durant la lectura de les acusacions, s’havia declarat l’any passat no culpable.
“Ell ha estat condemnat per cadascun d’aquests càrrecs. No hi ha necessitat de judici i les sis setmanes assignades per a les vistes per al juny quedaran vacants”, va indicar el Tribunal.
El Tribunal Superior no ha fixat una data per dictar la sentència contra Tarrant, que havia de ser jutjat el 2 de juny, atesa la situació de quarantena obligatòria que es viu a Nova Zelanda per la pandèmia del Covid-19.
“Estem satisfets que les víctimes no hauran d’afrontar el trauma del judici”, va expressar en un comunicat, Kevin Tso, director executiu de la xarxa de Suport a les Víctimes de l’Atac Terrorista de Christchurch.
La vista d’ahir va ser convocada després que Tarrant manifestés als seus advocats que volia comparèixer davant del tribunal, però a causa de les restriccions per la pandèmia, el jutge Cameron Mader va permetre només l’assistència de 17 persones.
Tarrant, que també va publicar en xarxes socials el seu ideari supremacista, va agafar per sorpresa les autoritats, ja que no tenia antecedents i va obtenir la llicència d’armes el novembre del 2017 després de complir els requisits legals.
Des de l’atac a Christchurch, el Govern de Nova Zelanda va adoptar diverses mesures com una reforma sobre la tinença d’armes semiautomàtiques i va impulsar a nivell mundial regulacions de les xarxes socials per evitar la propagació de missatges d’odi, mentre que va crear una Comissió Reial per investigar els fets.