De la hibernació a tot en marxa

Espanya i Itàlia, els dos països europeus més afectats per la pandèmia del coronavirus, han posat les respectives economies en estat d’hibernació, una dràstica mesura que dista de les que va adoptar el Japó, on no es va parar cap sector, o els EUA, on les restriccions varien per estats.Des d’aquest dilluns passat i fins al pròxim 9 d’abril, Espanya, amb més de 124.000 contagiats i 11.700 morts, ha aturat totes les activitats no essencials, entre les quals gran part de la construcció i la indústria, en un intent de reduir la mobilitat i, amb aquesta, la propagació del virus.

Itàlia, amb més de 16.600 víctimes mortals i més de 120.200 casos positius, ja va frenar tota l’activitat productiva no essencial el dia 23 de març, una mesura que reclamaven les regions més afectades com la Llombardia (nord).De la mateixa manera que a Espanya, es mantenen operatius els supermercats, les farmàcies i les indústries química i farmacèutica, mentre que han tancat, i amb un termini de setanta-dos hores des de la promulgació del decret, totes les activitats que estan relacionades amb la metal·lúrgia, el lloguer de vehicles i el sector de la construcció, a excepció de la part d’infraestructura.

El gegant asiàtic s’encamina cap a la normalitat, segons les autoritats xineses

La patronal italiana Confindustria va criticar que el decret instaurava una “economia de guerra” i va assegurar que es perdrien “100.000 milions d’euros al mes”.

Pel que fa a França, amb més de 40.000 positius i aproximadament 2.600 defuncions, el govern no va decretar la paralització general de l’activitat econòmica quan va imposar el confinament obligatori el 17 de març, però hi ha una llarga llista d’establiments obligats a tancar, com centres educatius, sales d’espectacles, museus o espais esportius.

Segueixen obertes les botigues d’alimentació, les farmàcies, els bancs, els estancs, les gasolineres, les bugaderies, els establiments d’informàtica, de telecomunicacions, de recanvi d’automòbil o de maquinària agrícola i de productes de bricolatge.

Quant a la construcció, per a la immensa majoria de les empreses resultava difícil complir les regles oficials per evitar la propagació de l’epidèmia i han suspès les obres. El mateix ha passat en molts sectors industrials, com l’automòbil, on l’aturada és pràcticament total.El govern ha xifrat en 220.000 les empreses que han presentat sol·licituds per posar a l’atur parcial (ERTO) un total de 2,2 milions d’empleats, i l’institut francès d’estadística ha estimat en el 35 per cent la pèrdua d’activitat econòmica.

El govern britànic ha ordenat el tancament de comerços no essencials i col·legis per intentar contenir l’epidèmia del nou coronavirus, que ha causat més de 38.200 positius i 4.450 morts, mentre que la construcció i la indústria continuen actives, encara que moltes de marques d’automoció han parat l’activitat.En general, tots els establiments han d’estar tancats, tret d’algunes excepcions, com ara supermercats, farmàcies, bancs i gasolineres.La consultora Capital Economics preveu una caiguda del PIB britànic del 15 per cent en el segon trimestre, respecte al primer, a causa de les mesures per frenar l’epidèmia.

També a Alemanya, amb més de 85.000 positius i 6.174 víctimes mortals, hi ha restriccions i s’han tancat establiments excepte els que pertanyen a sectors estratègics, com els que estan relacionats amb l’alimentació, el subministrament de medicines, l’atenció mèdica i la informació de la població.

A més, hi ha empreses en alguns sectors, com el de l’automòbil, que han interromput la producció per les dificultats en l’arribada de components.

El Consell Assessor d’Economistes del Govern alemany calcula que la crisi del coronavirus li costarà al PIB alemany una caiguda d’entre el 2,8 i el 5,4 per cent.

Davant de les mesures més o menys dràstiques adoptades a Europa, la Xina sembla que

tornar a la normalitat, o almenys això mostren les xifres oficials, després d’una paràlisi econòmica des de finals de gener que va deixar una històrica caiguda del 38,3 per cent en la producció industrial en els dos primers mesos d’aquest any.

Pequín va declarar l’alerta sanitària poc abans de l’Any Nou lunar a finals del gener passat i, després del final del període vacacional –que es va prolongar–, va permetre únicament l’obertura de negocis considerats indispensables com les farmàcies o els supermercats. Les interrupcions a les cadenes de subministrament i producció van afectar també les nombroses firmes estrangeres amb fàbriques a la Xina i les que depenen de materials o productes processats al gegant asiàtic per poder desenvolupar la seua feina, amb sectors com el tèxtil o el tecnològic entre els més afectats.

No obstant, fins i tot en els dies més durs de la pandèmia, que ha deixat més de 82.800 positius i 3.335 finats al país, el govern va mantenir operatives indústries clau com la producció i el subministrament d’aliments o la manufactura de material mèdic i medicaments i va permetre l’operació de sectors que facilitaven el confinament com els de paqueteria o repartiment a domicili.

El Japó, de moment, no ha paralitzat per complet cap sector econòmic ni ha ordenat mesures per contenir el virus tan dràstiques com s’ha fet en altres països a causa que, segons les xifres oficials, el nombre de persones encomanades és relativament reduït al territori (menys de 3.100 casos sense comptar els del creuer Diamond Princess).

El descens de l’activitat econòmica ha afectat, tanmateix, el sector serveis, altament dependent de l’entrada del turisme xinès, o el de l’automòbil, a causa que els principals fabricants nipons compten amb plantes a la Xina.

Així doncs, els dos productors nipons més grans del motor, Toyota i Nissan, han parat temporalment algunes de les instal·lacions, però no han arribat a paralitzar per complet les seues activitats. Les dos van veure caure la producció al febrer en un 12,2 per cent i un 19,5 per cent interanual respectivament.

Als Estats Units no hi ha una ordre general de Washington per afrontar l’emergència del coronavirus, tan sols recomanacions, i queda en mans dels governs estatals o municipals l’aplicació de les mesures convenients.

D’aquesta manera, hi ha estats i ciutats que obren negocis d’atenció al públic no essencials, com perruqueries, i en altres en què el tancament és majoritari. Però els més afectats, en general, són hotels, bars i restaurants, que han limitat aquests últims les activitats als menjars per emportar-se.

Als EUA, lluny que l’economia hagi entrat en hibernació, hi ha sectors que han multiplicat l’activitat, com el comerç electrònic.

Pel que fa al Brasil, com a república federativa, els estats tenen una àmplia autonomia en l’àmbit de la seguretat i la salut. La gran majoria dels vint-i-set estats del país han recomanat a les seues poblacions que es quedin i treballin a casa i han adoptat mesures d’aïllament, encara que amb diferents graus de restricció.

Les accions més agressives s’han adoptat als estats de Sao Paulo i Rio de Janeiro, que junts concentren el 30 per cent dels 210 milions d’habitants del Brasil i són els dos principals focus de la pandèmia al país al concentrar la major part dels més de 9.050 positius i 359 difunts. Als dos s’han tancat tots els establiments comercials i de serveis, excepte els de primera necessitat.

No obstant, el president del Brasil, l’ultradretà Jair Bolsonaro, ha criticat durament aquestes mesures, que va arribar a qualificar de “crim”, i ha exigit la tornada a la feina. Els grans empresaris del sector ja han avisat que podrien acomiadar fins a un terç dels empleats (600.000 en número absoluts), en cas que continuï el confinament. El sector serveis –responsable de prop del 75 per cent del Producte Interno Brut (PIB) brasiler– és fins al moment el més afectat per aquesta crisi, al costat del comerç i el transport aeri.

La indústria també s’ha vist colpejada per la pandèmia i un pilar fonamental d’aquesta, el sector automotriu, ha paralitzat temporalment gairebé totes les fàbriques del país des d’aquest dilluns.

A Mèxic es va implantar el passat dia 23 de març l’anomenada jornada nacional de sana distància, que durarà almenys un mes i preveu, entre altres punts, el cessament d’activitats no essencials, però el Consell Coordinador Empresarial (CCE) ha demanat claredat sobre aquestes mesures i a la pràctica molts comerços continuen oberts.

Malgrat que es troben a la fase 2 de l’epidèmia, amb 1.688 casos i 60 víctimes mortals per Covid-19 el primer mes de la malaltia, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha descartat de moment el rescat de grans empreses, estímuls fiscals, tocs de queda obligatoris i tancament de fronteres.Aquesta crisi i la caiguda internacional dels preus del petroli, ha portat diverses institucions financeres a preveure una contracció de l’economia mexicana aquest any 2020 de fins al 7 per cent.

L’Argentina, amb un total de 1.265 positius i 39 víctimes morals, es troba en un estat de semiparalització després de l’aïllament social preventiu obligatori que va decretar el Govern del peronista Alberto Fernández el 20 de març fins a l’acabament de la Setmana Santa, una mesura que per a alguns analistes agreujarà encara més la recessió que travessa el país des de fa dos anys.

La quarantena obligatòria posa en risc el 64 per cent dels dinou milions de treballadors, segons un informe de la consultora Analytica, perquè actualment només funciona amb certa normalitat el 41% de les activitats econòmiques, entre les quals l’agricultura, la producció i venda d’aliments i medicaments, l’administració pública i la generació i distribució de llum, aigua i gas.

El govern argentí va decidir deixar de banda les indicacions del Fons Monetari Internacional (FMI) de reduir el dèficit fiscal per anunciar una sèrie d’ajuts i subsidis que assisteixin els sectors de l’economia informal –gairebé la meitat del total– i les petites i mitjanes empreses amb la subsistència en risc en risc i no poden pagar els salaris sense facturar.

La Moncloa aprova el pla de suport econòmic L’anomenada hibernació de l’economia s’ha traduït en una allau de crítiques per part dels empresaris cap a la Moncloa, que aquesta setmana ha aprovat un pla amb cinquanta mesures que no ha agradat a les patronals ni de grans ni petites empreses, tampoc als autònoms. Les consideren insuficients, basades en ajornaments d’impostos i cotitzacions socials però no en condonacions, que és el que asseguren que necessiten davant d’unes pèrdues de facturació que s’anuncien multimilionàries.