ESNOTICIA
La UE dóna suport a crear un fons de recuperació lligat al pressupost
Tot i que els líders europeus continuen sense acordar com s’articularà el mecanisme || La solució podria passar per combinar subvencions amb préstecs a tornar
Berlín va reprenent el pols amb l’obertura del petit comerç aquesta setmana.
Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) van encarregar ahir a la Comissió Europea (CE) que presenti una proposta per a un fons de recuperació lligat al futur pressupost comunitari a fi de rellançar l’economia després de la pandèmia de coronavirus, encara que no van pactar-ne els detalls.
No obstant, el principi d’acord, aconseguit després de quatre hores de videoconferència, suposa el tret de sortida per a un programa que, segons els càlculs de Brussel·les, hauria de mobilitzar entorn d’1,5 bilions d’euros.
“Hem acordat establir un fons de recuperació que és necessari i urgent. Aquest fons tindrà prou magnitud i es dirigirà als sectors i àrees geogràfiques més afectades i es dedicarà a aquesta crisi sense precedents”, va assenyalar el president del Consell Europeu, Charles Michel, en una roda de premsa després d’una cimera telemàtica. Michel va reconèixer que aquest fons de reconstrucció és “urgent i necessari” i, per tant, ha de comptar amb una mida “suficient” per ajudar les regions europees i els sectors econòmics més “colpejats”.
Tanmateix, les capitals europees continuen dividides sobre les principals característiques d’aquesta estratègia. Tot i que sembla clar que Brussel·les emetrà bons per finançar el fons, el sud i el nord de la Unió Europea difereixen ara en la forma en què aquests diners es transferiran als països: Espanya, Itàlia o Portugal, per exemple, reclamen que sigui a través de subvencions no reemborsables, mentre que Alemanya o els Països Baixos advoquen per préstecs que els socis hagin de tornar.
Sobre aquesta qüestió, la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va reconèixer que existeix una “varietat d’opinions”, però va garantir que la proposta final contindrà un “equilibri sòlid” entre crèdits i transferències directes. “Hi ha avantatges i inconvenients en tots dos casos i s’han intercanviat arguments de forma molt constructiva”, va assenyalar.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reconèixer durant la reunió telemàtica que la intervenció econòmica per part de la UE ha de ser “enorme”. Però altres socis del nord, amb els Països Baixos al capdavant, reclamen contenció i insisteixen, sobretot, que la injecció de capital es canalitzi amb préstecs reemborsables sense cap ajuda a fons perdut. Per al primer ministre holandès, Mark Rutte, l’“estratègia conjunta de cara a la fase de recuperació” posterior a la crisi del coronavirus haurà d’estar vinculada al pressupost europeu.
En aquest context, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va advertir els líders de la UE que la pandèmia de Covid-19 podria provocar una caiguda d’entre el 5% i el 15% del PIB de l’eurozona, per la qual cosa els va urgir a arribar a un acord i crear un fons de recuperació “ràpid, ferm i flexible”.
