París i Berlín proposen un fons de reconstrucció de 500.000 milions

El president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van proposar ahir la creació d’un fons dotat amb 500.000 milions d’euros per reactivar l’economia europea. La proposta francoalemanya aposta per què aquests fons siguin “despesa pressupostària per a les regions i els sectors més afectats” per la pandèmia, i que sigui la Comissió Europea la que s’endeuti als mercats amb l’emissió de deute “en representació de la UE”. Tal com va explicar Macron, els diners arribarien a través de “veritables transferències”. Merkel, per la seua part, va subratllar que “és necessari un gran esforç” i que “França i Alemanya estan disposades a fer-lo”. “La cohesió és molt important”, va sentenciar la líder germànica, mentre que Macron va assegurar que “hem après dels errors del passat”. Segons el pacte francoalemany, el fons ha de ser “temporal” i ha de dotar de prou recursos el pressupost comunitari, especialment durant els primers sis anys, amb l’objectiu de millorar la “resiliència”, la “convergència” i la “competitivitat” de les economies del continent. “Ens esforçarem perquè aquest esforç pressupostari estigui disponible com més aviat millor”, van manifestar. Com a contrapartida als ajuts, els estats de la UE s’hauran de “comprometre” amb una “política econòmica sanejada i una ambiciosa agenda de reformes”.

D’altra banda, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va anunciar ahir que el Consell de Ministres de la setmana que ve aprovarà l’ingrés mínim universal, que tindrà unes 100.000 llars vulnerables. Escrivá va afegir que aquesta renda mínima pot arribar a protegir fins a un milió de famílies a tot l’Estat. D’altra banda, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va instar el Govern central que efectuï un disseny “molt acurat” d’aquesta mesura social per evitar “trampes de pobresa” dels ciutadans.

Hernández de Cos, d’altra banda, també va advertir que la crisi del coronavirus serà més profunda i durarà més del previst. Així, va augurar que el PIB espanyol caurà aquest any entre el 9,5% i el 12,4%. Davant d’aquest escenari, va apostar per mesures fiscals i laborals “ambicioses”, i més implicació comunitària. Tot això mentre, un dia més, el pas de fase de la Comunitat de Madrid i les manifestacions de protesta contra el Govern central van ser utilitzades com a arma llancívola entre l’oposició i la Moncloa.