Marlaska desvincula el cessament de De los Cobos de l'informe sobre el 8-M

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va desvincular ahir el cessament del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, Diego Pérez de los Cobos, de l’informe de la Guàrdia Civil molt crític amb la gestió del Govern davant de la manifestació del 8-M. Grande-Marlaska va circumscriure els canvis al “nou impuls” que s’ha volgut donar a l’organigrama d’Interior, en el marc d’una “política raonable i normal de reconstrucció de nous equips i dins de l’àmbit de màxima confiança que tot dirigent polític planteja”.

El ministre va fer aquestes declaracions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, compareixença en la qual inicialment no estava prevista la seua presència i en què també va informar del desbloqueig de l’últim tram de l’equiparació salarial de policies i guàrdies civils amb les policies autonòmiques, per valor de 247 milions d’euros.

Va assegurar que, amb més de trenta anys de jutge, sap quina és la competència d’un ministre i d’un magistrat i els coneixements que han de tenir un i un altre. I va emfatitzar: “La paraula ingerència no la conjugaré mai.”

Amb aquesta frase va sortir al pas de les crítiques de les associacions professionals de l’institut armat i dels partits polítics, que han vist precisament en el cessament del coronel en cap de Madrid una “ingerència”. El cessament de Pérez de los Cobos ha desfermat una tempesta al cos. Aquest malestar es va plasmar ahir en la dimissió del tinent general de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña, com a director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil. El substituirà el general de divisió i màxim responsable del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, Pablo Salas, que va ser ascendit a tinent general.

A més, diverses associacions de guàrdies civils van mantenir el seu recel per les explicacions que va oferir el ministre sobre el cessament de Pérez de los Cobos i la posterior dimissió del director adjunt operatiu. Així mateix, li van retreure que, enmig d’aquesta polèmica, ahir anunciés que es realitzarà el pagament del tercer i últim tram de l’acord d’equiparació salarial firmat el 2018 i llargament reivindicat.

En aquest document, que compta amb vuitanta-tres pàgines, també s’afirma que a partir d’aquesta data tampoc no se n’haurien d’haver celebrat unes i cancel·lar-se altres, “com al final va acabar passant”, amb referència a la convocatòria de la marxa pel Dia de la Dona a Madrid mentre que se suspenia un congrés evangèlic a la ciutat.

Segons afirma la Guàrdia Civil, en aquestes dates ja hi havia un “profund coneixement dels riscos de la malaltia per part dels responsables sanitaris, així com del control exhaustiu de la seua evolució, com a mínim amb data 5 de març, i de com aquests van evidenciar que l’esdeveniment no es podia celebrar, precisament pels riscos que comportava la concentració de persones”.

Així doncs, assenyala les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que el dia 29 de gener ja aconsellava “evitar aglomeracions i no estar-se amb freqüència en espais tancats i abarrotats”, així com mantenir, “almenys, un metre de distància” amb altres persones.

A més a més, també assegura que el Govern estava al corrent dels riscos de les manifestacions arran del document de Prevenció de Riscos Laborals de la Policia Nacional que ja el 24 de gener demanava evitar aglomeracions, encara que el responsable, José Antonio Nieto, va ser destituït posteriorment.

Així doncs, segons assenyala la Guàrdia Civil, es constata que la delegació del Govern “tenia consciència del perill que suposava la celebració de reunions i manifestacions en dates prèvies a la declaració de l’estat d’alarma”.