Les protestes per la mort de Floyd i contra la violència policial als EUA s'intensifiquen

L’alcaldia de Minneapolis, als Estats Units, va prohibir ahir a la policia utilitzar la tècnica d’estrangulació per immobilitzar els detinguts després de la mort a finals de maig de l’afroamericà George Floyd a l’immobilitzar-lo un policia aixafant-li el coll amb el genoll durant gairebé deu minuts i impedint-li respirar. I és que segons un estudi realitzat per la cadena nord-americana CNN, gairebé dos terços de les persones que la policia de Minneapolis ha immobilitzat pel coll des del 2012, un total de 428, eren de raça negra. Així mateix, Nova York va anunciar que farà el mateix al seu estat.

Per la seua banda, els manifestants van tornar a prendre els carrers de les principals ciutats nord-americanes per dotzè dia consecutiu, tot i que amb un ambient més pacífic que en les jornades prèvies. A Washington, la capital del país, l’alcaldia, que ja va demanar al president Donald Trump la retirada de tots els efectius federals desplegats a la ciutat, va canviar el nom del carrer que porta cap a la Casa Blanca al del moviment antiracista que s’ha fet viral a les xarxes socials, “Black Lives Matter” (les vides negres importen), nom que van pintar amb grans lletres grogues a la calçada com a mostra de suport a les protestes.

A Geòrgia, després de diverses jornades de violència desmesurada, membres de la Guàrdia Nacional van decidir unir-se als manifestants que ballaven La Macarena, amb la qual cosa van donar una necessària mostra d’unió entre civils i forces de seguretat. No obstant, malgrat imatges com aquestes, els constants vídeos sobre els abusos dels cossos i forces de seguretat durant les manifestacions han obert el debat sobre les tàctiques policials al país.

En ciutats com Los Angeles ja s’han anunciat importants retallades pressupostàries per a les seues policies locals, i per la seua banda els districtes escolars de ciutats com Denver, Portland i la mateixa Minneapolis han tallat els seus contractes de seguretat amb els departaments policials.

D’altra banda, els cinquanta-set membres de la unitat antiavalots de la Policia de Buffalo, ciutat del nord de l’estat de Nova York, van renunciar ahir als seus càrrecs després que dos dels seus companys fossin suspesos sense sou per haver empès a terra i haver ferit de gravetat un home de setanta-cinc anys.

Malgrat les revoltes que fuetegen des de fa dies els carrers nord-americans, el president, Donald Trump, va considerar que el creixement econòmic posarà fi a les tensions racials als Estats Units i, com durant els últims dies, no va al·ludir a cap canvi o iniciativa per posar solució a les desigualtats estructurals del país o el problema de la violència policial cap a la població negra.

Al Canadà, el primer ministre, Justin Trudeau, es va unir a la manifestació pacífica convocada a la capital, Ottawa, on es va agenollar al costat de les desenes de manifestants. A Sydney milers de persones van participar en una marxa, malgrat que aquesta va ser prohibida pel Govern, en la qual van reclamar justícia per a Floyd i per als aborígens d’aquest país que han perdut la vida sota custòdia policial. Aquestes protestes antiracistes es van repetir també al Regne Unit i França, on es va recordar el cas d’Adama Traoré, un home negre que va morir després de ser detingut el 2016.

“No puc respirar”, un himne que s’estén per arreu del món Les protestes contra el racisme i la violència policial per la mort de l’afroamericà George Floyd en mans de la policia de Minneapolis s’han estès per les principals capitals mundials sota consignes com “no puc respirar”, les últimes paraules de l’home, o el lema “Black Lives Matter”.