Vist per a sentència el judici a Trapero després de 9 hores demanant l’absolució

El judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha finalitzat aquest dimecres després de dos jornades en què la seua defensa ha dirigit un al·legat absolutori en contra del delicte de sedició, pel qual el fiscal demana 10 anys de presó. A mig camí està la desobediència, que podria deslliurar-lo de presó.

"Conclús per a sentència", ha dit la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, després que els quatre acusats, amb Trapero al capdavant, declinessin fer ús del dret a l’última paraula: "No, senyoria. Gràcies", ha estat l’última intervenció del major.

S’acomiada així Trapero aquest dimecres de la banqueta acusats després d’una trentena de sessions, que van quedar interrompudes per la pandèmia del coronavirus just quan el fiscal anava a modificar la seua acusació per rebel·lió.

Ha estat en la recta final del judici quan el major ha conegut la pena concreta a què s’enfronta: 10 anys de presó per sedició o, en el seu defecte, 60.000 euros de multa i un any i 8 mesos d’inhabilitació per desobediència, la mateixa que l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general de la Conselleria de Interior César Puig.

Una petició que ha combatut durant nou hores l’advocada de Trapero, Olga Tubau, que també representa la intendenta de Mossos Teresa Laplana, per a qui es demana 4 anys per sedició, encara que també amb l’alternativa de desobediència.

Malgrat aquesta alternativa, el tinent fiscal de l’Audiència, Miguel Ángel Carballo, va deixar clar el dilluns que l’acusació "primordial" és la de la sedició. Però l’advocada ha negat que hi hagi proves que justifiquin cap dels dos delictes.

Ha indicat que els Mossos van posar "negre sobre blanc" ja abans del referèndum il·legal de l’1 d’octubre que complirien amb les ordres judicials, i ho van fer malgrat les discrepàncies cap al nomenament del coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’1-O, amb qui Trapero tenia una "molt mala relació" que l’advocada no ha negat.

Com tampoc no ha negat el seu escepticisme cap a la negativa del coronel que tingués qualsevol tipus d’animadversió cap a Trapero, com va dir en el judici: "Això és difícil de creure".

El que sí que ha rebutjat és la tesi del fiscal que el major va estar "en l’òrbita directa" de la comissió del delicte de sedició en connivència amb els líders del "procés", ja condemnats pel Suprem, perquè segons el seu parer Trapero va demostrar una "subjecció absoluta" a les ordres judicials i fiscals per impedir el referèndum.

"Si algú de Catalunya va creure que els Mossos donarien suport al referèndum i el 'procés' és que estava prenent els seus desitjos per realitats", ha assegurat la lletrada, que ahir va admetre que l’1-O va ser un fracàs "polític" i "policial", però dels tres cossos: Mossos, Policia i Guàrdia Civil.

El que passa, al seu judici, és que si el coronel Pérez de los Cobos assumeix que coneixia el dispositiu dels Mossos basat en binomis d’agents en els centres de votació, això implicaria un fallo conjunt dels tres cossos, i no només de la policia autonòmica.

Una tesi que contrasta amb la del fiscal, que va catalogar l’actuació dels Mossos el 20 de setembre de 2017 i l’1-O com "un conscient abandó de l’ordre públic fins permetre que la situació esdevingués impossible i quedés en mans d’una violència tumultuària, una multitud alçada dirigida a impedir el compliment del mandat judicial".