SEGRE

PROCÉS ENTITATS

Paluzie, reelegida com a presidenta de l'ANC amb el 85% dels suports

Supera àmpliament la candidata avalada per la Cambra de Comerç de Barcelona || Jordi Cuixart insisteix en la “desobediència civil” i en la “lluita no violenta”

La líder de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una protesta per la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019.

La líder de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una protesta per la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Elisenda Paluzie i David Fernàndez van ser ahir designats presidenta i vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Així doncs, Paluzie va ser reelegida com a líder d’aquesta entitat independentista amb el 85,1% dels suports. A la sessió constitutiva del nou Secretariat Nacional d’aquesta entitat independentista, Paluzie, que va reemplaçar Jordi Sànchez al capdavant de l’ANC el 24 de març de fa dos anys, va aconseguir 63 vots. En canvi, Montserrat Soler, que era la candidata avalada per l’entorn de la Cambra de Comerç de Barcelona i del seu president, Joan Canadell, va aconseguir només deu vots, un 13,5% del total. També hi va haver un vot en blanc. Quant a Fernàndez, que també és vicepresident del Cercle Català de Negocis, va obtenir 51 vots a favor, el 68,5% del total. Salvador Vergés, que era el seu contrincant, va sumar 13 vots, el 17,6%. Els deu restants van ser en blanc.

En paral·lel, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va insistir en la “desobediència civil” i la “lluita no-violenta”, en una carta enviada als 182.000 socis de l’entitat que encapçala des de la presó de Lledoners, en la qual compleix una condemna de nou anys de presó per l’1-O. En aquest sentit, va defensar “la legitimitat de la lluita no-violenta i de la desobediència civil com a instruments per transformar la societat”, alhora que va remarcar que “precisament per això els poders de l’Estat condemnen la protesta i la llibertat d’expressió”. D’aquesta manera, va advocar per transformar la indignació col·lectiva en “motor de canvi”.

Arran d’això, Cuixart va afirmar que “la impunitat perpètua de la corrupció borbònica o la impunitat de la brutalitat policial de l’1-O són dos cares de la mateixa moneda, dos problemes estructurals que tenen a la Fiscalia o al PSOE els seus aliats, i en l’hereu de Joan Carles I la garantia de continuïtat” i va defensar l’autodeterminació i la república catalana com a “únic horitzó compartit de futur, també per enfortir els drets socials”. D’altra banda, va afirmar que l’únic “judici just” que tindrà serà al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, va instar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, a consensuar amb Esquerra Republicana la data de les eleccions catalanes que va prometre convocar just abans que esclatés la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit, va subratllar que “no s’entendria” que el president fixés la data dels comicis de manera “unilateral”. I és que el lleidatà va explicar que, si el Govern està format per una coalició de dos partits, és “molt millor” que les decisions es prenguin per consens. Segons Solé, és necessari que el Govern de la Generalitat tingui un “horitzó”, i es va mostrar convençut que aconseguiran acordar el moment de les eleccions amb els socis de JxCat.

Per la seua part, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va apressar de nou el president Torra a fixar el calendari electoral perquè l’Executiu està “desbordat, sense nord i dividit”.

Pel que fa a aquesta qüestió, Iceta va dir que el Govern està “en temps de descompte” i va reivindicar un “rumb clar” per als propers mesos. Amb tot, va reclamar eleccions per superar la “dècada perduda” amb el procés a Catalunya. “El PSC és i serà la principal força de l’esquerra a Catalunya, una força d’una esquerra no independentista”, va sentenciar el líder dels socialistes catalans.

Per la seua banda, la vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, va reafirmar la voluntat de La Moncloa de reprendre la taula de diàleg “bilateral” amb la Generalitat perquè “el problema segueix allà” i els independentistes continuen governant a Catalunya. En aquest sentit, va posar com a exemple declaracions de dirigents de l’independentisme durant els mesos de la pandèmia, en les quals van afirmar que, si Catalunya hagués estat independent, el nombre de morts en territori català hauria resultat ser inferior que el que està sent ara.

tracking