POLÍTICA CATALANA
Amb el TC va començar tot
Es compleixen 10 anys de la polèmica sentència que va retallar l'Estatut aprovat en referèndum
Acte final de la manifestació de la Diada el passat 11 de setembre del 2019.
El Tribunal Constitucional va fer pública fa avui 10 anys la sentència amb què va retallar l’Estatut acordat pel Parlament i votat en referèndum, un fet històric que va suposar un punt d’inflexió en la política catalana i una palanca del procés, el punt de partida del que ha ocorregut l’última dècada a Catalunya.
Dos setmanes després de la sentència del TC, el 10 de juliol del 2010, es va organitzar una gran manifestació a Barcelona amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim com a rebuig a l’Alt Tribunal entre crits reclamant la independència.
Després de l’exili del Govern i les condemnes per l’1-O, ara el Suprem ha de decidir si inhabilita Torra
Des d’aleshores els catalans han estat cridats a les urnes quatre vegades i han passat quatre presidents pel Palau de la Generalitat: José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, amb majoria al Parlament de l’independentisme des del 2012. Aquell any, el llavors president del Govern central, Mariano Rajoy, va rebutjar el pacte fiscal que li va plantejar Mas i la reclamació de finançament va passar a ser la del dret a decidir.
Va ser el germen de la consulta del 27 de setembre. El gener del 2013, el Parlament va aprovar la declaració de sobirania amb la qual es va acordar iniciar el procés cap al dret a decidir, anul·lada al seu torn pel TC.
Una de les fites més rellevants de l’última dècada és la 9 de novembre del 2014, data de la consulta, per la qual Mas i diversos membres del seu Govern van acabar condemnats per desobediència. Les primeres eleccions després de la consulta, les del 27 de setembre del 2015, l’independentisme les planteja com a plebiscitàries sobre la independència i JxCat i ERC es van presentar junts sota el paraigua de JxSí i la consulta sobiranista va agafar més cos fins a l’1-O, quan van votar més de dos milions de persones malgrat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb un miler de ferits. Amb un 90,2% a favor del sí, el 10 d’octubre, Puigdemont va declarar la independència des del Parlament i només uns segons després la va deixar en suspens amb la intenció d’obrir una fase de diàleg amb l’Estat. Però finalment, el 27 d’octubre del 2017, després que Puigdemont descartés convocar eleccions, Rajoy va aplicar el 155 i es va suspendre l’autonomia.
Puigdemont va triar l’exili a Bèlgica al costat d’alguns dels seus consellers, mentre que Oriol Junqueras i diversos membres del Govern, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van optar per presentar-se davant del Suprem, que els va condemnar, el 14 d’octubre del 2019, a penes de fins a 13 anys de presó, donant pas a protestes multitudinàries als carrers. Però la tensió segueix. El pròxim capítol s’espera també judicial, amb la més que previsible inhabilitació de Torra per desobediència i una nova crida a les urnes.
