El Suprem rebutja la petició de Torra de recusar la Sala Penal

El Tribunal Suprem ha donat el vistiplau a l’abstenció del magistrat ponent del recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seua condemna d’inhabilitació i ha acordat al seu torn inadmetre a tràmit la recusació que va plantejar contra gairebé tots els magistrats que integren la Sala Penal. Ha estat precisament aquesta mateixa la Sala reunida en ple la que ha acceptat que el magistrat Miguel Colmenero s'aparti del procediment que revisarà la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com ell va sol·licitar després d’haver estat designat membre de la Junta Electoral Central.

Aquella sentència va condemnar Torra a un any i mig d’inhabilitació per un delicte de desobediència per no retirar els llaços grocs d’edificis públics en període electoral i serà revisada pel Suprem el 17 de setembre. Després d’acceptar l’abstenció del magistrat Colmenero, ara s’haurà de designar un nou ponent encarregat de redactar la sentència del president.

Poc després que aquest magistrat demanés d’apartar-se de la causa, l’advocat de Torra va sol·licitar apartar uns altres onze jutges de la Sala Penal a qui corresponia resoldre la petició d’abstenció en dubtar de la seua imparcialitat, una petició "extemporània", segons la interlocutòria dictada aquest dimecres pel ple. Segons l’opinió dels magistrats, la recusació plantejada es funda en "causes que s’invoquen de manera arbitrària, que no tenen relació per tal del plet o causa, que no és cap altre que un incident d’abstenció."

Resoldre l’esmentada petició d’abstenció, prossegueix la interlocutòria, no compromet la imparcialitat dels magistrats, que només es limiten a decidir si aquesta és o no justificada. A més, el fet que la recusació es plantegi contra tota la Sala Penal al si d’un incident d’abstenció fa que, segons diferents resolucions del Tribunal Constitucional, manqui "de substantivitat jurídica i no és creditora d’una decisió sobre el fons".

En el seu escrit, Torra va demanar recusar els magistrats per la participació dels jutges en el judici del "procés" i totes les actuacions prèvies, com ordres de detenció i ingrés a la presó, instrucció o a buscar la seua participació en la Junta Electoral Central i la Fiscalia General, sempre relacionat amb procediments dels líders independentistes condemnats.

Però per al Suprem "és absolutament va tot el que el recurrent exposa en el seu escrit de recusació: si determinats magistrats són vocals de la Junta Electoral Central, si han participat en altres procediments que –segons la seua subjectiva percepció– tenen cap relació amb el present recurs o si han adoptat determinades decisions sobre la llibertat d’altres persones".