POLÍTICA PARLAMENT
Montilla defensa que el seu fitxatge per Enagás és "legal"
L'expresident nega que sigui porta giratòria o corrupció || Entre les crítiques de partits al comparèixer al Parlament
José Montilla va defensar ahir que la seua incorporació al consell d’administració d’Enagás és “legal” i considera que l’exercici d’aquest càrrec és compatible amb la seua funció d’expresident de la Generalitat de Catalunya.
Així ho va manifestar en la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament, convocada a petició de Cs, JxCat, ERC i la CUP, després que, a començaments de juny, sorgís la polèmica sobre la incorporació de Montilla al consell d’administració de la companyia i sobre si utilitzaria la seua oficina d’expresident.
L’expresident ha comparegut per demanda de Cs, JxCat, ERC i la CUP, que censuren el seu càrrec
Després de començar afirmant que compareixia per respecte al Parlament i que li correspon com a expresident, va apuntar que la seua incorporació a Enagás “no respon a interessos de cap grup accionista”. “No tinc ni he tingut accions d’Enagás, ni de cap empresa de l’Ibex”, va recalcar Montilla, i va destacar que el seu únic objectiu és buscar l’interès general, i va assegurar que la seua experiència com a exministre d’Indústria, entre altres llocs, li dóna una perspectiva necessària per afrontar els reptes del sector. Per això, va defensar la incorporació a la direcció de l’energètica i ho va justificar pel seu coneixement del sector energètic. “Jo no m’he corromput”, va assegurar. També va concretar que va acceptar incorporar-se a Enagás perquè “podia fer-ho, perquè les normes que regulen l’activitat dels expresidents no contemplen cap restricció” sobre la seua participació en consells d’administració.
D’altra banda, als que hi veuen una pràctica de portes giratòries, Montilla va constatar que, en un sistema democràtic, “l’ètica i la moral es deriven de les normes que s’aproven als parlaments”, i va recordar que va deixar de ser ministre d’Indústria fa 14 anys i la Presidència de la Generalitat fa gairebé una dècada.
Des d’ERC el van acusar d’anteposar la política de partit al seu paper institucional, mentre que JxCat va demanar que reconsideri la seua postura. La CUP considera que el seu cas il·lustra “la màfia del règim del 78”.