SÈRBIA GENOCIDI
Europa vol justícia per la matança de Srebrenica en el 25 aniversari
Les forces serbobosnianes van executar 8.000 musulmans || La justícia internacional no ha pogut evitar que desenes d'implicats en la massacre quedin impunes
El Centre Memorial de Potocari, on descansen les víctimes, va rebre poques visites pel coronavirus.
Bòsnia i Hercegovina va commemorar ahir un dels dies més negres de la història recent d’Europa, la matança de Srebrenica. En aquesta petita ciutat, l’11 de juliol del 1995 van ser assassinats 8.000 bosnians musulmans, tots homes i nens, en mans de les forces serbobosnianes de Ratko Mladic en un moment en què la zona teòricament estava protegida per cascos blaus de les Nacions Unides. El genocidi és el crim més gran comès contra civils a Europa des de la II Guerra Mundial.
Aquest any, i a causa del coronavirus, tan sols un petit nombre de supervivents va poder accedir al centre commemoratiu de Potocari on va tenir lloc la cerimònia. Alguns líders europeus van participar en la cerimònia de manera telemàtica. Entre ells, els presidents del Consell Europeu, Charles Michel, i la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que van aprofitar la seua intervenció per reclamar justícia pel genocidi i van demanar que no torni a repetir-se una catàstrofe així.
I és que un quart de segle després, el desenvolupament dels esdeveniments dóna un resultat esquiu. Els dos màxims responsables de la massacre, el líder polític dels serbobosnians Radovan Karadzic i l’executor directe de l’operació, el comandant Ratko Mladic, van ser condemnats a cadena perpètua.
Tanmateix, són només la punta de l’iceberg ja que desenes d’implicats van aconseguir escapar impunes mentre les autoritats sèrbies, per la seua part, continuen mantenint la seua negativa a reconèixer la matança de Srebrenica com un genocidi. Els sospitosos que s’amaguen a Sèrbia o a Croàcia podrien ser jutjats a Bòsnia i Hercegovina, però no reten comptes dels seus actes perquè no es produeixen extradicions en relació amb els crims de guerra. Això és una cosa que preocupa els investigadors de l’extint Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY) que temen una reescriptura de la matança.
Així mateix, molts líders europeus, entre ells el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, van instar a no oblidar aquest esdeveniment que ha suposat “una ferida oberta per a Europa” i van animar a lluitar contra els nacionalismes i a buscar una “reconciliació”.
