Torrent apunta al CNI com a possible autor del hackeig i aquest ho nega

El president del Parlament, Roger Torrent, va apuntar ahir al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), pertanyent al ministeri de Defensa, com el responsable del suposat “espionatge polític” que es va fer contra ell i contra altres polítics, com el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall o el titular de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró. Segons Torrent, Espanya és client des del 2015 de la companyia israeliana que fabrica el programa Pegasus que es va utilitzar per infiltrar-se al seu mòbil el 2019. Per aquesta raó va assenyalar que “el Govern espanyol hauria de ser el primer interessat a descobrir qui hi ha al darrere i garantir que acabi la guerra bruta contra l’independentisme”. En aquest sentit, va anunciar que es posaria en contacte amb el president, Pedro Sánchez, per parlar del cas i no descarta presentar una querella.

El CNI es va desmarcar dels més de 1.400 espionatges que es van dur a terme a tot el món i va confiar que la justícia arribi fins al fons de l’assumpte. Així mateix, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va assegurar que si hi ha hagut algun “transgressor” de la llei que ha utilitzat Pegasus per espiar polítics s’haurà d’investigar perquè es tracta d’un fet “greu”. Malgrat això va defensar que té “plena confiança” en l’estat de dret i en els cossos i forces de seguretat.

Petició perquè s’investiguin els “espionatges“ Unides Podem, Esquerra, Junts, la CUP, PNB, EH Bildu, BNG, Més País i Compromís van registrar ahir una petició per crear al Congrés una comissió d’investigació “sobre l’espionatge i intromissió a la privacitat i intimitat de líders polítics i persones individuals per part d’estructures públiques de l’Estat”, qualificades com les “clavegueres de l’Estat”.