Els presos del procés ja podran dormir a casa aquest cap de setmana

Els nou líders independentistes presos dormiran quatre dies a la setmana a la presó i tres a casa, a partir d’avui, segons van acordar ahir les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses una vegada la Generalitat els va donar el vistiplau a concedir-los el tercer grau. Si no hi ha sorpreses d’última hora, l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, els exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, així com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart sortiran avui mateix de la presó per passar el cap de setmana a casa, ja que la mesura és d’execució immediata i només pot ser revocada per ordre judicial.

D’acord amb la normativa sobre el règim de semillibertat els nou podran treballar fora de la presó i tenir una “participació plena i responsable en la vida social i familiar”.

ERC no tanca la porta al diàleg amb el Govern encara que afirma que està involucrat en el cas

La Fiscalia, que ha recorregut fins ara tots els permisos i mesures de flexibilització del règim penitenciari de tots ells, ja va anunciar que té intenció de recórrer aquesta decisió, per tant el Tribunal Suprem, òrgan condemnatori, serà el que tingui l’última paraula.

Paral·lelament, Amnistia Internacional i Òmnium Cultural van reclamar a Espanya que es comprometi davant de l’ONU a “reformar” el delicte de sedició, a través del qual consideren que s’ha “restringit indegudament” la llibertat d’expressió de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Així mateix, el sindicat UGT va registrar una petició al ministeri de Justícia, firmada pels alcaldes de Barcelona, Ada Colau, Girona, Marta Madrenas, Tarragona, Pau Ricomà, i Lleida, Miquel Pueyo, en la qual se sol·licita que se li concedeixi l’indult a Dolors Bassa.

Per la seua banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat com a investigat el president del Govern, Quim Torra, el pròxim dia 29 de juliol per declarar per la segona causa que afronta per desobediència, per desatendre una ordre per retirar del Palau de la Generalitat una pancarta amb llaç groc en suport als polítics presos.

Torra, que espera que el Tribunal Suprem resolgui el recurs contra la condemna d’un any i mig d’inhabilitació per desobeir l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral, té oberta aquesta altra causa per desatendre una ordre de l’alt tribunal català que l’obligava a retirar aquesta pancarta.

Paral·lelament, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos d’empara presentats per l’expresident Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín contra la decisió del Suprem de mantenir les seues ordres espanyoles de detenció el 2019 després de ser elegits eurodiputats, un càrrec que actualment ostenten.

En un altre ordre de coses, l’expresident de la Generalitat Artur Mas va admetre, a la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament, que el cas del desfalc del Palau de la Música, que va implicar Convergència, va ser una de les raons que el van portar a renunciar “a tot” en l’àmbit polític, i a entendre que la seua trajectòria política havia acabat. Per això va afegir que, malgrat que no està inhabilitat actualment, no té intenció de tornar a primera línia política.

Querella contra l’exdirector del CNI per l’“espionatge” El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, es querellaran contra Félix Sanz, que dirigia el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) el 2019, quan presumptament els seus mòbils van ser espiats a través del programa Pegasus, desenvolupat per una companyia israeliana. Segons va anunciar Esquerra, tots dos acusen Sanz d’intrusió no autoritzada i espionatge informàtic, cosa que s’enquadra en els delictes contra la intimitat, sancionats amb penes de presó i agreujats en el cas de ser comesos per funcionaris públics. Malgrat que inicialment la denúncia va dirigida a Sanz, no descarten ampliar-la a altres de presumptes implicats. La querella també assenyala que Espanya és des del 2015 clienta de l’empresa NSO, la fabricant del programa. Segons va publicar el diari El País, el CNI va confirmar que tenen el programa espia, però va puntualitzar que només l’utilitzen amb ordre judicial i segons el diari Público la decisió de contractar els serveis de NSO va ser del ministre de l’Interior del Govern del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu d’espiar polítics catalans.