Merkel i Macron veuen difícil segellar ja el fons de recuperació europeu

Els líders europeus seguien ahir al tancament d’aquesta edició lluitant per intentar assolir un acord de mínims que els permeti salvar els fons de recuperació post-Covid, un fet que alguns països veuen com a “poc probable”. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, van advertir ahir, en la seua arribada a la que havia d’haver estat la tercera reunió de la cimera, del risc de descarrilament de les negociacions. Macron es va mostrar particularment dur i va asseverar que l’acord “no es farà a costa de sacrificar l’ambició europea”. I és que després de tres dies de negociacions, les postures continuaven ahir molt distanciades. Les qüestions que allunyen l’acord continuen sent les condicions i el control dels ajuts europeus, el volum del fons de recuperació i la proporció de transferències, així com les condicions de respecte a l’estat de dret per accedir als fons.

La proposta negociadora de la qual es parteix és d’un fons de 750.000 milions d’euros amb 500.000 en ajuts, però els països frugals, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia, continuen pressionant per rebaixar substancialment aquesta xifra, que és la que defensen estats com Itàlia, Espanya, Alemanya o França. Els 27 van provar ahir atansar postures mantenint reunions bilaterals que van fer que la reunió prevista per al migdia es reduís a un llarg debat durant el sopar.

Després d’aquestes reunions, els països frugals van moure fitxa i van oferir a la resta de socis una nova proposta que passaria per reduir el fons europeu de recuperació fins als 700.000 milions i dividit a parts iguals entre préstecs i subvencions a fons perdut. Reclamant a canvi grans reduccions dels diners que han d’aportar als comptes comunitaris i que s’estableixi un ferri control abans d’aprovar el desemborsament de les ajudes del pla de recuperació. Aquest plantejament va ser rebutjat per la resta de socis i el president del Consell Europeu, Charles Michel, va posar sobre la taula una nova proposta que recupera un fons de 750.000 milions, dels quals 400.000 milions es distribuirien en forma de transferències.