Ser LGTBI al Sud d'Àsia: entre la lluita pel matrimoni i l'assassinat

La lluita per l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe al Nepal ha tornat a posar el país de l’Himàlaia com el referent a què aspira tot el col·lectiu LGTBI del Sud d’Àsia. En països com Bangla Desh pot comportar morir a cop de matxet, mentre que en altres, com l’Afganistan, el mer fet de ser homosexual pot ser castigat a fuetades.

Sunnita Lama i Laxmi es van conèixer en una parada d’autobús de Kàtmandu fa 10 anys, es van enamorar i ara viuen juntes, i encara que els agradaria casar-se, la legislació nepalès encara no el permet, malgrat ser el país més progressista del Sud d’Àsia per a Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI).

"La família de Laxmi encara no ha recolzat la nostra relació. Encara creu que és un pecat casar dos dones", relata Efe Lama, de 44 anys, que va preferir no donar el nom real de la seua companya, i que espera que el Govern faci a la fi el pas de legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.

El passat 1 de juliol, la Comissió Nacional de Drets Humans del Nepal tornava a reivindicar aquesta necessitat, reclamant el Govern que legalitzi el matrimoni igualitari i que aprovi lleis que protegeixin al col·lectiu de la discriminació.

Després d’admetre públicament que és lesbiana, Lama, com altres dones d’aquest col·lectiu, ha vist les portes laborals tancades en empreses públiques i privades, la qual cosa l'ha abocat a exercir la prostitució, explica la presidenta de l’ONG LGTBI Blue Diamond, Pinky Gurung.

VISIBILITAT A L’ÍNDIA

A la veïna Índia, on al setembre es compliran dos anys de la despenalització de les relacions homosexuals pel Tribunal Suprem, la prioritat de l’activisme LGTBI és la visibilitat i la normalització social, sense renunciar a drets com el matrimoni. "Per descomptat que necessitem el dret a casar-nos i altres, però la societat índia, especialment a les zones rurals, encara és molt conservadora i veu l’homosexualitat com una cosa negativa", explica Anjali Gopalan, activista de l’ONG Naz Foundation, que va promoure l’acció legal que va aconseguir la despenalització. "Hem de ser visibles perquè la societat ha de saber que existim i aquesta visibilitat farà a la societat més tolerant", va continuar.

FUETADES A L'AFGANISTAN

Mentre els avenços es comencen a percebre en països com el Nepal i l’Índia, a l’Afganistan la comunitat LGTBI és invisible. "Realment no sabem sobre ells, on viuen, sota quines circumstàncies i a quins problemes s’enfronten a l’Afganistan", reconeix el portaveu de la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan (AIHRC), Zabihullah Farhang. Mirin on mirin, res no els convida a sortir d’aquest armari d’acer, amb el Ministeri de Justícia afganès assegurant d’una banda que l’homosexualitat és un "delicte moral", i els talibans, per d’altres, l’únic dubte del qual és com castigar-los. "L’Afganistan és un país islàmic, aquí totes les lleis han de ser islàmiques (i l’homosexualitat) és l’acció més detestable i abominable i no pot ser justificada sota cap pretext", assegura Efe el principal portaveu talibà, Zabihullah Mujahid. En el règim talibà, un jutge decidirà si colpeja el "criminal" amb un fuet, el lapida o ha de ser llançat per un barranc.

L’HERÈNCIA BRITANICA

L’islamisme radical també és present a Bangla Desh, on l’activisme pot costar la mort, com li va succeir el 2016 al fundador de Roopban, l’única revista LGTBI al país, que va ser assassinat a cop de matxet al costat de la seua parella a la seua casa de Dacca. Una pressió que no arriba només dels islamistes, sinó també de la Policia. A Bangla Desh l’homosexualitat està tipificada com a delicte per l’article 377 del Codi Penal -imposat durant la colonització britànica-, amb penes d’entre dos i deu anys de presó. Encara que es va derogar a l’Índia, l’article 377 continua vigent també en altres excolònies britàniques com el Pakistan i Sri Lanka, però en aquest últim sota  una altra numeració. "Hi va haver una oportunitat a l’Índia, però al nostre país no. No hi ha hagut cap moviment en contra d’aquesta llei", explica l’advocat del Tribunal Suprem de Bangladesh Jotirmoy Burua.

A Sri Lanka, aquest article va ser ampliat el 1995 per penalitzar també les relacions homosexuals entre dones. "Qualsevol que s’expressi en contra de la discriminació de les persones LGTBI (a Sri Lanka) és etiquetat sovint com a traïdor a la nació, d’estar alineat amb els valors occidentals," afegeix l’activista Waradas Thiyagaraja. L’oposició a l’illa a aquesta comunitat és general entre els radicals religiosos, detalla, siguin monjos budistes, o els segments conservadors de les minories musulmana, hindú o cristiana.

FONAMENTALISME I BIQUINIS

El fonamentalisme religiós és també una amenaça a l’idíl·lic arxipèlag de les Maldives, on no molt lluny dels complexos hotelers amb alcohol i biquinis, hi ha un territori que es regeix per la llei islàmica, amb penes de presó i fuetades. "Les experiències de les persones LGTBI a les Maldives són similars a les de les societats religiosament conservadores. S’enfronten a l’estigma, l’abús, l’aïllament i la violència", explica l’activista Musafar Mohamed Naeem, que ha sol·licitat asil al Canadà després d’haver rebut nombroses amenaces de mort. L’últim exemple d’aquesta pressió va passar el passat 25 de juny, quan una parella gai va anar arrestada al fer-se viral un vídeo íntim.

A cap altra nació islàmica com el Pakistan, no és ni tan sols legal fer servir les sigles LGTBI per inscriure organitzacions, com la dedicada al VIH Naz, on Qasim Iqbal fa activisme LGTBI de forma clandestina. L’assetjament policial arriba en forma d’extorsió. Per a les lesbianes la pressió és encara més gran. "Les dones són vigilades no només per les seues famílies, sinó pel taxista, pel professor, per tots. Això els complica veure a altres dones", afirma Iqbal.

LA TRANSSEXUALITAT

En aquest panorama de total oposició, la creença que "ningú no pugui canviar" els transsexuals els deixa en una situació de semiacceptació, encara que la discriminació els acosta a la mendicitat, el ball o la prostitució. El Pakistan va reconèixer l’existència del tercer sexe per als documents oficials el 2009 -una situació similar a què hi ha al Nepal i l’Índia- i el 2018 va aprovar una legislació per donar suport als transsexuals, encara que la realitat dista de la normativa. "Uns quants són els que violen les persones transgènere, els tallen els cabells, les segresten... La majoria dels membres de la nostra comunitat s’han enfrontat a aquestes atrocitats", relata Paro, vicepresidenta d’una agrupació de transsexuals.

Aquest tracte diferenciat a la diversitat de gènere respecte a la sexual té arrels històriques i culturals, va explicar Cristóbal Alvear, professor espanyol de Dret Comparat que estudia la situació legal del col·lectiu LGTBI al subcontinent indi. "La falta de tolerància cap a (els transsexuals) i la seua exclusió ve de l’època colonial, perquè els britànics consideraven a les hijras i transgènere com a part de castes criminals, mentre que en l’època anterior, tant en els regnes hindús com en la cort mogola (musulmana) tenien un paper fonamental", acaba.