MONARQUIA POLÈMICA
Pressió sobre els lletrats del Parlament, que dubten si publicar la declaració contra el rei
El Govern exigeix que el text aparegui al Butlletí de la Cambra malgrat les advertències del Constitucional
El rei emèrit Joan Carles I a la seua arribada a Abu Dhabi dilluns, en una imatge publicada ahir per Nius.
Com ja ha passat en successives ocasions des de la tardor de fa tres anys, els lletrats van acabar per representar un paper protagonista al ple del Parlament que es va celebrar divendres. I és que van manifestar que alguns dels punts de les resolucions que anaven a votar els parlamentaris contradeien les advertències que el Tribunal Constitucional ha fet arribar a la Cambra en ocasió d’anteriors votacions sobre l’autodeterminació i la monarquia. Així, van deixar en l’aire la publicació al Butlletí del Parlament del text validat per la majoria en la qual es va proclamar que Catalunya “no té cap rei”, es va qualificar la monarquia espanyola de “delinqüent”, es va acusar els poders de l’Estat de deixar al marge de qualsevol “fiscalització i control” la Corona i de permetre la “fugida” de Joan Carles I, i es va advocar per la independència davant la “crisi definitiva” del règim de 1978.
Abans de la votació, els portaveus de Cs i de JxCat, Carlos Carrizosa i Albert Batet, així com el president del Parlament, Roger Torrent, van protagonitzar una topada arran de la qüestió. Carrizosa va exigir que es digués si les resolucions aprovades es publicarien o no. Batet, per la seua part, va instar la Mesa a prendre mesures contra els funcionaris del Parlament si el text no veia la llum pels cursos oficials. Igualment, el president de la Generalitat, Quim Torra, va subratllar per xarxes socials que “només faltaria” que els funcionaris poguessin decidir si publiquen o no els textos que aprova l’hemicicle. En aquesta mateixa línia, el vicepresident, Pere Aragonès, va manifestar que el Constitucional “pot dir missa” perquè “no canviarà la posició republicana d’una majoria dels catalans”. A més, va celebrar que es produís la votació malgrat les “amenaces”. Amb tot, la pilota torna a ser a la teulada dels lletrats, pressionats des del bàndol independentista per publicar la resolució i pressionats per les advertències del Constitucional perquè no ho facin.
