ECONOMIA CONSUM
Nova caiguda de preus per l'efecte de la pandèmia en hostaleria i oci
Lleida acumula quatre mesos amb l'IPC en negatiu i baixa fins un -0,8% en dotze mesos || L'alimentació i articles de la llar tornen a repuntar el mes de juliol
Imatge de l’Eix Comercial de Lleida captada fa tot just uns dies.
L’abaratiment dels serveis turístics com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia de coronavirus sobre el sector i la situació que travessa l’hostaleria en general continuen pressionant a la baixa l’índex de preus de consum (IPC), que al juliol va descendir un 0,6% interanual al conjunt de l’Estat, tres dècimes més que al juny. Els preus del turisme i l’hostaleria van baixar un 0,3% al juliol respecte al mateix mes del 2019 després que els hotels i hostals s’abaratissin un 18%, segons les dades definitives de l’IPC publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
En el cas de la demarcació de Lleida, l’IPC va caure dos dècimes al juliol, i la variació interanual dels preus es va situar en el -0,8 per cent. El descens d’aquest últim mes comparat amb l’any passat ve marcat per l’evolució en l’import dels subministraments (-6,2%) i els combustibles (-4,8%). També es van registrar baixades de preu en sectors com la comunicació (-1,1%) i el lleure i la cultura (-0,8%).
L’IPC de Catalunya se situa en el -0,8 per cent l’últim any, i a l’Estat es xifra en un -0,6%
D’altra banda, l’Índex de Preus de Consum va registrar importants creixements en el cas de l’alimentació (+ 2,8%), les begudes alcohòliques i el tabac (+ 1%) i els mobles i articles per a la llar (+ 0,9%). Segons l’INE, Lleida acumula quatre mesos consecutius en deflació.
En el cas del conjunt de Catalunya, la inflació es va situar en el -0,8 per cent interanual al juliol, mentre que en el cas del conjunt de l’Estat la reducció és lleugerament inferior, d’un -0,6 per cent.
Així es desprèn de l’article analític Evolució dels fluxos i els balanços financers de les llars i les empreses no financeres el 2019, que va publicar ahir el Banc d’Espanya.
Les famílies opten per l’estalvi, en el seu nivell més alt des del 2013Els llars van rebre finançament bancari net positiu per segon any consecutiu en nivells similars als del 2018 (0,2 per cent de la renda bruta) a causa de l’augment dels crèdits destinats a consum i altres finalitats, en paral·lel a un augment de la riquesa financera bruta i de la taxa d’estalvi, fins al seu nivell més alt des del 2013, i un descens de la ràtio de deute de dos punts percentuals, fins al 57 per cent del PIB.
