Moncloa estudia penalitzar la prejubilació i ERTO amb prestacions que consumeixin atur

El Govern central va plantejar ahir als agents socials un esborrany per negociar les condicions dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) més enllà del 30 de setembre, que manté l’opció en cas de rebrot per a tots els sectors però amb unes prestacions que comptabilitzaran com a període consumit a efectes de futura situació d’atur. A més, sospesa retallar fins en un 8 per cent la pensió de les jubilacions anticipades voluntàries i no descarta congelar els salaris dels empleats públics i funcionaris l’any que ve. Aquestes dos últimes mesures econòmiques de pes van provocar el rebuig des de Podem, soci de Govern, i dels sindicats.

Fonts del diàleg social van explicar que les prestacions lligades a l’extensió dels ERTO serien diferents de la prestació extraordinària de quan es va aprovar aquesta figura a l’inici de la pandèmia, que no tenia període de carència i no consumia atur. L’opció plantejada pel Govern ahir preveu un model de “protecció diferencial, no sectorial” que, d’una banda, manté la figura de l’ERTO en cas de tancaments per rebrots per a totes les empreses, siguin del sector que siguin. Al costat d’això es planteja un esquema que busca “concentrar els esforços en els quals més ho necessitin”, és a dir, els sectors especialment danyats per la pandèmia i que encara es mantenen en ERTO.

La vicepresidenta Calvo i Calviño i la ministra Montero donen versions diferents sobre els sous

A la reunió d’ahir es va tornar a plantejar la necessitat de mantenir la quantia de les prestacions per als treballadors que portin més de sis mesos en un ERTO, que les veuen reduïdes del 70% de la base reguladora al 50% amb la normativa actual. Dilluns hi haurà una nova reunió. Per la seua part, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va dir ahir a Onda Cero que creu que el sistema establert a Espanya per a la jubilació entre els 65 i 67 anys és raonable i afirma que els mecanismes de jubilació anticipada voluntària no estan ben dissenyats perquè hi ha massa jubilacions anticipades. Creu que hi ha marge perquè hi hagi menys jubilacions anticipades si els coeficients de reduccions de la pensió si és una jubilació anticipada siguin de facto d’un 8% i no d’un 2% o un 3% com ara. Així mateix, va considerar que és “una anomalia que els autònoms no cotitzin pels ingressos reals” i va advocar perquè s’ajusti a les seues rendes. Des de l’associació d’autònoms ATA li van replicar que no és moment de pujada de les cotitzacions.

Montero va afegir que “el país s’enfronta a una situació molt complicada” i que, per això, ha “d’estudiar totes les alternatives”. “Els recursos són limitats i hi estem treballant, el ministeri de Funció Pública està treballant en aquest entorn, veient totes les possibilitats possibles”, va asseverar. La pèrdua de recaptació i l’augment de la despesa per combatre la pandèmia han situat el dèficit públic fins al juny –a falta de les corporacions locals– en el 6,11 per cent del PIB (68.414 milions d’euros).

Congelar el salari dels funcionaris, una possibilitat La vicepresidenta primer del Govern, Carmen Calvo, va negar ahir que el Govern estudiï una possible congelació dels sous dels empleats públics, mentre que la vicepresidenta tercera d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, van eludir descartar-ho. Les dos ministres econòmiques van recordar, per separat, que els empleats públics van veure actualitzades les seues retribucions per sobre de la inflació en els últims anys, i van guanyar així, van dir, poder adquisitiu.