JUSTÍCIA AUDIÈNCIA NACIONAL
Condemnat a 133 anys un excoronel per assassinar 5 jesuïtes espanyols
A El Salvador el 1989, entre ells l'ideòleg de la Teoria de l'Alliberament, Ignacio Ellacuría || Montano ha estat l'únic jutjat a Espanya per la matança
L’Audiència Nacional ha condemnat l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública d’El Salvador, Inocente Montano, a 133 anys i quatre mesos de presó com a responsable d’haver planejat i ordenat l’assassinat de l’ideòleg de la Teoria de l’Alliberament, Ignacio Ellacuría, i de quatre jesuïtes espanyols més el novembre del 1989 a la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA).
En la sentència, el tribunal considera que els assassinats dels jesuïtes Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín Baró, Segundo Montes Mozo, Armando López Quintana i Juan Ramón Moreno Pardo “van ser ordits, planejats, acordats i ordenats pels membres de l’alt cap de les Forces Armades, del qual formava part no només Montano sinó també el llavors president de la República, Alfredo Cristiani, a qui la justícia salvadorenca es va negar a entregar a Espanya. Per tant, la resolució condemna l’excoronel, únic dirigent de l’alt cap enjudiciat per aquests fets a Espanya com a autor de cinc delictes d’“assassinats de caràcter terrorista” i li imposa una pena de vint-i-sis anys, vuit mesos i un dia de presó per cadascun d’ells, si bé el límit màxim de condemna efectiva no superarà els trenta anys.
L’Audiència Nacional considera que l’excoronel Montano va ser l’autor intel·lectual del crim
A més, el tribunal el considera autor dels assassinats d’un altre jesuïta salvadorenc, Joaquín López, de la cuinera de la universitat, Julia Elba, i de la seua filla de quinze anys, Celina Mariceth, executats juntament amb els religiosos, si bé no pot condemnar-lo per aquests fets al no haver estat extradit pels EUA per aquests crims. La sentència considera acreditat que els membres components de l’Alt Cap de les Forces Armades salvadorenques, entre les quals es trobava Montano, “al veure amenaçada la seua situació de poder i de control en els plans militar, poli?tic, social i econòmic del pai?s, i tenint en compte l’èxit que estava trobant l’ofensiva desenvolupada per la guerrilla del Frente Farabundo Martí d’Alliberament Nacional (FMLN)”, van ordenar “executar tant Ellacuría com tot el que es trobés al lloc a fi que no hi hagués testimonis dels fets” i provant de simular que els atacants havien estat membres de la guerrilla.
El pare Ellacuría, que exercia com a rector de la universitat, era considerat un dels analistes polítics més importants del país i insistia en la idea que no creia que fos possible una victòria militar ni de les forces armades ni de l’FMLN.