Marc Solsona (PDeCAT) i Òscar Ordeig (PSC) ja es perfilen com candidats a Lleida

Amb la data de les pròximes eleccions al Parlament cada vegada més clara (vegeu la pàgina 18) els partits comencen a tancar candidatures i treuen els primers postors.

A Lleida, no tots ho tenen clar, de manera que Junts per Catalunya i En Comú Podem preveuen dirimir-ho en unes primàries. També podria haver-n’hi al si del PSC, però si no és així, el primer secretari a Lleida, Òscar Ordeig, repetirà amb tota probabilitat com a cap de llista per Lleida.

Ciutadans i el PP, pendents de si hi haurà una llista constitucionalista o un pacte entre els dos grups

Per la seua banda, si el PDeCAT finalment es presenta en solitari, Marc Solsona (que va ser número dos de Josep Maria Forné per Junts el 2017) es perfila com el número 1 de la llista electoral. A Esquerra, Bernat Solé va assenyalar que encara és aviat per anunciar si repetirà (fa tres anys Meritxell Serret va encapçalar la candidatura per Lleida des de Bèlgica i Solé va ser el seu número 2).

Quant a Junts, dirigents de la formació a Lleida van indicar que aquest procés per celebrar unes de primàries quedarà definit en la sessió final del congrés fundacional aquest dissabte. Algunes fonts van apuntar, no obstant, que sembla difícil que Forné torni a ser el cap de llista, encara que podria seguir-hi. Altres noms són els de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, o Violant Cervera, que ja va ser diputada.

A Ciutadans, el número 1 per Lleida les dos últimes conteses electorals, Jorge Soler, va insistir que l’aposta del seu partit és que hi hagi una “llista constitucionalista” al costat del PSC i PP, alternativa que els socialistes descarten. Si tampoc no hi ha candidatura conjunta amb els populars, el més probable és que Soler torni a repetir. Al PP, que el 2017 es va quedar sense representació per Lleida, la direcció de Catalunya està pendent del que decideixi Madrid sobre un possible acord amb Cs. Si cada partit va per separat, Marisa Xandri podria tornar a encapçalar la llista. I a la CUP, també sense representació, l’aposta és ara per recuperar cares conegudes. El més habitual és que el número 1 sigui del pla i el 2, del Pirineu.