El rei anirà divendres a Barcelona després de no ser a l'acte dels jutges

Felip VI es desplaçarà aquest divendres a Barcelona per participar en l’entrega de premis de la Barcelona New Economic Week. D’aquesta manera, el monarca trepitjarà de nou Catalunya, després de la polèmica absència a l’acte organitzat per l’Escola Judicial de la capital de Catalunya fa un parell de setmanes a causa de la proximitat de l’aniversari de l’1-O i de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra Quim Torra.

En aquesta ocasió, el Govern central sí que avala la presència del rei a Barcelona, en la primera vegada que visita Catalunya des del juliol, quan va passar pel monestir de Poblet. Segons va explicar el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, el desplaçament de Felip VI a Barcelona s’emmarca dins de la “normalitat”, una vegada passada l’efemèride del referèndum i consumada la inhabilitació de Torra. En l’acte, coincidirà amb el cap del Govern central, Pedro Sánchez.

Corinna diu que l’emèrit movia grans sumes entre Espanya i Suïssa i que Felip VI es beneficiava dels diners

Tanmateix, tot apunta que no veurà cap membre del Govern català en l’esdeveniment. I és que el vicepresident, Pere Aragonès, que ha assumit “funcions limitades” de la presidència pel cessament de Torra, va avançar que no acudirà a la cita. Arran d’això, l’estada del monarca a Catalunya no va caure bé a les files independentistes, sobretot quan s’acaben de complir tres anys del discurs que va efectuar el 3 d’octubre del 2017 i que va ser considerat pel sobiranisme com l’aval regi a l’aplicació del 155. “Si gosa venir al nostre país, que demani disculpes”, va manifestar la lleidatana Marta Vilalta, portaveu d’ERC. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, per la seua part, va dir que els Mossos vetllaran per la seguretat del rei i pel dret a manifestar-se. I és que els CDR ja han convocat protestes divendres.

D’altra banda, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va confiar que Felip VI no aprofiti la seua visita a Barcelona per “maniobrar contra el Govern de coalició”. “Hauria d’anar als Emirats a portar el seu pare perquè doni la cara”, va sentenciar.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein va afirmar ahir que Joan Carles I solia moure grans quantitats de diners entre Espanya i Suïssa i que Felip VI es va beneficiar d’aquests fons. Pablo Echenique, portaveu de Podem al Congrés, va posar el focus en la “desafecció” que hi ha a Catalunya cap a la monarquia i va apuntar que aquesta visita és “normal”. La vicesecretària primera del PSC, Eva Granados, va afirmar que és “molt necessari” que Aragonès assisteixi a l’acte amb el monarca, mentre que des de Ciutadans, Nacho Martín Blanco, portaveu adjunt de la formació al Parlament, va subratllar que els agradaria que “visités Catalunya sempre que volgués”.

Una jutge de primera instància de Barcelona va acordar ahir que el nou partit de Carles Puigdemont pugui continuar utilitzant les sigles de JxCat fins que es resolgui el fons del litigi que manté amb el PDeCAT pel control de la marca. Un pacte entre els dos partits de cara a les eleccions catalanes està cada vegada més lluny i el dirigent de JxCat Jordi Sànchez va insistir ahir a descartar una coalició amb el PDeCAT per als comicis del febrer. I és que la fórmula que prefereixen els juntistes, que per ara admeten la doble militància, passa perquè els candidats del PDeCAT s’integrin com a independents a les seues llistes. D’altra banda, Sànchez va advertir que el 50% dels vots independentistes és “necessari, però no suficient”. Mentrestant, el Consell Nacional dels de David Bonvehí va acordar activar el procés de primàries per elegir el seu propi candidat a les eleccions. “Ens hem de preparar per presentar-nos a les eleccions”, va dir Bonvehí.

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va assegurar ahir que convidarà l’exmajor Josep Lluís Trapero a tornar als Mossos d’Esquadra si l’Audiència Nacional acaba per absoldre’l dels delictes que se li imputen en relació amb l’1-O. Trapero, que era el cap de la policia catalana a la tardor de fa tres anys, espera conèixer la sentència que li imposen els tribunals per la seua presumpta vinculació amb l’organització del referèndum del 2017. La Fiscalia va sol·licitar una pena per sedició, que és el mateix delicte pel qual es va acabar condemnant la cúpula política del procés. Amb tot, en declaracions a la Cadena SER, va admetre que el mateix Trapero ja va dir que “no tenia cap intenció de tornar”.

En paral·lel, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va manifestar que les penes per sedició previstes en el Codi Penal espanyol són massa dures en comparació amb el previst en altres estats europeus. Tot i així, va deixar clar que, si modifiquen el delicte de sedició, no serà una reforma ad hoc per als presos del procés. “La reforma té una vocació de generalitat”, va remarcar Campo, que també va descartar recuperar el delicte de referèndum il·legal, que va ser eliminat el 2005 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que havia estat introduït un parell d’anys abans per l’últim Executiu del popular José María Aznar.