SEGRE

PROCÉS EFEMÈRIDE

Primer aniversari de la sentència de l'1-O a l'espera dels indults per als condemnats

Els presos coincideixen que va ser un “càstig contra tot un país i una opció política” i insisteixen en la independència || Centenars de manifestants protesten a Barcelona contra la resolució del Suprem

Centenars de persones es van manifestar ahir a Barcelona en el primer aniversari de la resolució de l’1-O.

Centenars de persones es van manifestar ahir a Barcelona en el primer aniversari de la resolució de l’1-O.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Suprem va sacsejar Catalunya pocs minuts després de les nou del matí del 14 d’octubre del 2019. Els magistrats havien condemnat a penes d’entre 9 i 13 anys els líders independentistes involucrats en l’1-O, la qual cosa va comportar l’ocupació de l’aeroport del Prat i una onada de protestes als carrers, amb les marxes per la llibertat que van recórrer tot el territori i que van arribar a Barcelona coincidint amb la vaga general que es va convocar el dia 18. En els disturbis que també es van produir en aquells dies hi va haver més de 700 ferits, al voltant de 200 detinguts i diverses desenes de persones van ingressar en presó provisional per la seua presumpta participació. Ahir mateix, un jutjat de Manresa va condemnar a sis mesos de presó un manifestant per colpejar als testicles d’un mosso. I també ahir centenars de CDR van protestar a Barcelona contra la sentència. A la manifestació, que va arrancar de la plaça Urquinaona, van cremar alguns contenidors, enmig d’un fort desplegament dels Mossos i de la Policia Nacional a la Via Laietana.

Així, un any després de la sentència i en un context marcat per la Covid, des de les seues cel·les, la cúpula del procés va reafirmar el compromís amb la independència de Catalunya malgrat la “repressió” judicial. Oriol Junqueras, que el 2017 era vicepresident i que s’enfronta a la pena més severa de totes, va qualificar d’“acte de revenja” la interlocutòria del Suprem. “Van sentenciar tot un país i una opció política”, va afegir, alhora que va advertir que “persistirem”. Per la seua part, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va dir que la sentència “va desemmascarar la por de l’Estat a la lluita no-violenta i a a la desobediència civil”, i Jordi Turull, conseller de Presidència durant el referèndum, va recordar que al rebre la sentència ja estava preparat mentalment i que només li va passar pel cap respondre amb un “visca Catalunya lliure”. Així mateix, Jordi Sànchez, exlíder de l’ANC, va defensar que la sentència no va ser més que un “càstig polític” de l’Estat.

JxCat lamenta que Sánchez practiqui l’‘a por ellos’ i ERC diu que “cent anys de presó” no els aturaran

Coincidint amb l’efemèride, el vicepresident, Pere Aragonès, va rebre al Palau Blanca Bragulat, Meritxell Lluís i Diana Riba, dones de Turull, Josep Rull i Raül Romeva i representants de l’Associació Catalana pels Drets Civils. Les tres van coincidir a rebutjar el camí de l’indult i van apostar per l’amnistia per encarrilar el conflicte català per la via política. No obstant, van agrair les peticions d’indult presentades per diversos col·lectius i que el ministeri de Justícia confia estudiar d’aquí a uns mesos. “Estem pitjor que mai”, van admetre. “Cent anys de presó no ens aturaran”, va subratllar ERC, mentre que JxCat va denunciar que La Moncloa practiqui l’a por ellos.

tracking