SEGRE

ECONOMIA POLÍTICA

El Govern central preveu apujar un 0,9% les pensions i els salaris públics

Segons el pla pressupostari per al 2021 que va remetre ahir a la Comissió Europea || El document va ser entregat abans de tancar l'esborrany definitiu dels comptes

Pedro Sánchez atenent ahir els mitjans després d’arribar a la cimera europea.

Pedro Sánchez atenent ahir els mitjans després d’arribar a la cimera europea.EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Govern espanyol preveu apujar el sou dels empleats públics i les pensions un 0,9% el 2021, segons s’inclou en el Pla Pressupostari del 2021 que l’Executiu va remetre ahir a la Comissió Europea, just el dia en què s’acabava el termini. Aquest augment es correspon amb la previsió d’inflació de l’Executiu per a l’any vinent, que augura una alça del 0,9%, i estaria en línia amb el seu compromís de garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. L’última revalorització de les pensions va ser aprovada el dia 14 de gener, quan van pujar també un 0,9%. Pel que fa al sou dels empleats públics, els càlculs del pla pressupostari del 2021, en la seua darrera redacció, s’havien formulat sobre la base d’un increment del 0,9%, encara que va quedar en l’aire si finalment el document remès a Brussel·les feia referència explícita a aquesta pujada. En cas de confirmar-se l’augment del 0,9%, aquest seria més d’un punt inferior a la pujada del 2020, que va ser d’un 2%.

Així mateix, el Govern central preveu un impacte del conjunt de mesures fiscals i de la nova llei de lluita contra el frau de 6.487 milions el 2021, gràcies a nous impostos verds, als envasos de plàstic, un IVA del 21% a begudes ensucrades i les taxes Google i Tobin.

ERC i JxCat pugen mig punt i una dècima, respectivament, mentre que la CUP baixa lleument

L’Executiu va enviar a Brussel·les el pla pressupostari junt amb el nou quadre macroeconòmic, les taxes de referència de dèficit després d’haver suspès les regles fiscals i sostre de despesa dels nous pressupostos, tot i que encara no tenen llest l’esborrany, cosa que preveuen acabar en els propers dies, quan s’ultimi l’acord fiscal.

x

MADRID

El Baròmetre d’opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes d’octubre reflecteix un retrocés del PSOE i Unides Podem, les dos formacions que componen el Govern de coalició, mentre que pugen el PP i Vox. Així, el CIS atorga al PSOE una estimació de vot del 30,8%, set dècimes per sota de la dada del mes anterior i el seu pitjor registre des del mes de gener passat, abans de la crisi del coronavirus. Tot i així, segueix per sobre del 28% que va obtenir el 10-N. Mentrestant, el PP, que al setembre havia marcat la seua cota més baixa dels últims mesos, obtindria ara un 18,9% dels vots, vuit dècimes per sobre de l’anterior baròmetre. Això fa que la distància entre els dos grans partits, que en l’anterior enquesta havia arribat als 13,4 punts, es quedi ara en 11,9.

Unides Podem també retrocedeix, amb una estimació de vot l’octubre de l’11,7%, mig punt per sota de la dada de setembre i un punt per sota del seu últim resultat electoral.

Per contra, Vox experimentaria un ascens i desbancaria els de Pablo Iglesias com a tercera força política. El partit que lidera Santiago Abascal, que acabava de registrar una moció de censura contra l’Executiu, marca al baròmetre d’octubre una estimació de vot del 12,5%, vuit dècimes millor que el mes anterior. Per la seua part, Ciutadans seguiria en descens amb una estimació de vot del 8,8%, gairebé dos punts menys.

Quant als partits catalans, ERC (3,3%) pujaria mig punt, JxCat (1,8%) augmentaria una dècima i la CUP, amb un 0,5%, en perdria una.

Entre els líders polítics, Pedro Sánchez és el més ben valorat, amb una nota de 4,5, seguit a un punt per Inés Arrimadas, Iglesias, Pablo Casado i Abascal. El líder de Podem és també un dels ministres més mal valorats, mentre que la ministra més ben valorada és la d’Economia, Nadia Calviño.

La UE demana preparar els plans per a un Brexit dur Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea, que van assistir ahir a una cimera la Brussel·les per tractar el Brexit, van demanar al seu negociador, Michel Barnier, que continuï negociant “durant les properes setmanes” amb el Regne Unit per fixar les bases de la relació futura. Tanmateix, “preocupats” per la falta d’avenços fins ara, van encarregar a Brussel·les que prepari els plans de contingència necessaris per estar preparats davant del risc d’una ruptura sense acord al desembre quan expiri el període de transició. Durant el debat, els mandataris es van comprometre a mantenir la “solidaritat i unitat” davant les demandes de Londres, després que s’hagi especulat que hi ha països com Alemanya oberts a relaxar les exigències en matèria de pesca amb l’objecte de l’enteniment, malgrat ser clau per a altres països Espanya. Per la seua part, el Regne Unit retreu als Vint-i-set que condicionin les possibilitats d’acord sobre la relació futura només a concessions britàniques. “Aquest no és l’enfocament per a una negociació”, va lamentar el negociador britànic, David Frost, que va assegurar estar “decebut” amb la conclusió adoptada a la cimera. “Estic sorprès que la UE ja no estigui compromesa a treballar intensament per un acord futur”, va asseverar.

tracking