Nous indicadors situen en risc “extrem” cinc comunitats

El ministeri de Sanitat ja treballa amb les comunitats autònomes en un plafó d’indicadors amb quatre nivells –baix, mitjà, alt o extrem– que aclareixi quines mesures restrictives s’han de prendre en funció del risc que suposi la pandèmia a cada territori partint d’un conjunt d’indicadors epidemiològics i de capacitat assistencial per fer front a la segona onada.

Segons l’esborrany d’aquest pla, que es va presentar dijous a la Comissió de Salut Pública, la màxima alerta s’assoliria amb un nombre de contagis de 250 casos per cada 100.000 habitants, juntament amb la suma de la resta de paràmetres, entre els quals s’inclouen no superar el 25 per cent de llits ocupats per pacient Covid a l’UCI, una situació en la qual es trobarien ara mateix Aragó, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra i Madrid, a més de la ciutat autònoma de Ceuta. Catalunya se situaria a la zona de risc alt.

Segons les dades de Sanitat, Aragó acumula en els últims catorze dies una incidència de 410,4 casos per cada 100.000 habitants i una ocupació de pacients malalts de Covid en les UCI del 32,7 per cent. Així mateix, Castella i Lleó suma 409,1 casos per cada 100.000 habitants i registra una ocupació a les UCI del 31,3 per cent, mentre que La Rioja registra una incidència de 421,1 i una ocupació de llits del 41,2 per cent i Navarra suma la taxa més alta amb 811,1 casos i un 27,3 per cent d’ocupació. Madrid, on el Govern central va decretar la setmana passada l’estat d’alarma seguint uns barems semblants, acumula 463,1 casos i una ocupació a les UCI per malalts de Covid del 37,6 per cent. Aquest nivell podria implicar la limitació de la mobilitat de les persones, com els tancaments perimetrals. Madrid és de moment l’única que compta amb un tancament perimetral decretat a través d’un estat d’alarma que ahir el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va defensar davant de la “fràgil” situació en la qual es troba la comunitat i tot Espanya. Malgrat això, Partit Popular i Vox van demanar, entre durs retrets, la seua dimissió i que aixequi aquesta mesura.

De fet, la crisi generada per la pandèmia i la malaltia ja s’han convertit la principal preocupació dels espanyols, segons va revelar l’enquesta del CIS, que també apunta que molts optaran per no vacunar-se quan surti la cura.