Miquel Iceta: «El procés no ha portat res de bo, toca més cooperació»

Vostè diu que Catalunya necessita un nou govern. El PSC aspira a liderar-lo?

Només pot fer-ho el PSC. Si no hi ha majoria independentista, n’hi haurà una altra de liderada per nosaltres. I aquesta majoria hauria de ser amb qui estigui d’acord amb les prioritats del país: reactivació econòmica, reconstrucció social i la concòrdia entre els catalans, a part de la lluita contra la pandèmia. En comptes d’optar per una idea que separi, hem de fer un esforç per buscar-ne una que ens uneixi.

No governarien amb qui plantegi un referèndum?

No, un ha de governar amb qui pugui acordar un programa. Després de 10 anys d’un procés que creiem que no ha portat res de bo, hauríem de canviar els objectius. Toca més cooperació i menys confrontació. Cadascú pot pensar de forma diferent, però en aquesta nova legislatura hauríem de centrar-nos en aquests objectius.

Quins partits veu més propers a aquests objectius que proposa?

No m’atreveixo a parlar en nom dels altres, però hem coincidit en moltes votacions amb els comuns. Però primer toca veure què decideixen els catalans a les urnes del febrer.

Els independentistes diuen que si superen el 50% dels vots hi ha d’haver conseqüències. Tindrien legitimitat per a això?

Només sé que amb un 50% no et pots saltar la llei i jo només demanaria que tots fossin sincers i no generin falses esperances. Un bon resultat no habilita per fer qualsevol cosa.

Creu que el PSC és ostatge del pacte de Sánchez amb ERC?

No, la clau és que tots siguin coherents amb els seus plantejaments. La política és assolir acords per avançar. Ja no estem en l’època de les grans majories, sinó de relatives que t’obliguen a pactar. I d’aquesta necessitat hem de fer virtut.

Considera que cal més cultura de pacte?

Sens dubte. Avui tenim una visió del pacte com una renúncia, amb el que estàs cedint en qüestions fonamentals. La política catalana i espanyola necessiten que s’aproximin posicions, sobretot per poder superar la pandèmia. 

Respecte a la pandèmia, hi ha hagut prou coordinació entre les administracions?

En general sí, el que passa és que ara la comunitat de Madrid fa bandera de la confrontació contra el govern d’Espanya. Però durant el primer confinament i la desescalada hi va haver una bona entesa entre l’Estat i les comunitats, encara que això no significa que no hi hagués diferències d’opinió.

Dóna suport a les mesures que ha aplicat aquesta setmana la Generalitat?

Diem sí a tot el que diguin les autoritats sanitàries. Això no treu que hàgim criticat alguna improvisació o contradicció. Si el Govern ens diu que per l’augment de casos cal prendre mesures, els donarem suport. Hem de donar un vot de confiança als governs que intenten dir-nos la veritat.

En el passat ple de la Paeria, el PSC, el Comú, Cs i PP van reprovar el confinament de Lleida al juliol. Creu que va ser necessari?

El que va motivar una reacció contrària al confinament va ser com es va comunicar i el poc temps que hi va haver per prendre mesures. Però crec que els polítics no hauríem de fer ús de la pandèmia per treure rèdit. Hi ha seriosos dubtes sobre el segon confinament de Lleida, però crec que més pel com que pel què.

En els últims dies hi ha hagut protestes de professionals sanitaris. Les veu lícites? Els dóna suport?

Tenen un origen que no és la pandèmia. En els últims anys s’ha reduït la despesa sanitària, carregant la responsabilitat en els treballadors i ara plou sobre mullat. Mai s’ha de retallar la sanitat pública.

Vostè va ser dels primers a proposar un indult per als presos independentistes. Creu que finalment acabarà succeint?

Intento no pronunciar-me sobre la qüestió per preservar el procés de concessió d’indults. Però si volem una societat que superi les ferides del procés, no és estrany que es contemplin vies com l’indult o modificar el Codi Penal. Deixar enrere les ferides és normal, però hem de fer-ho respectant la llei i amb la mínima interferència partidista.

Té solució, el conflicte català?

Té solució, però fàcil no és. Des del meu punt de vista, la ruptura no és convenient i mantenir la situació actual és impossible, per la qual cosa hem de buscar el camí del mig. Per a mi, aquest seria un autogovern més sòlid, un millor finançament i que Espanya avanci cap a un model federal. Quan arribarà? Doncs quan a Catalunya hi hagi una majoria que recolzi aquesta idea i una altra a Espanya que l’aculli, però quan hi ha un problema d’aquesta profunditat hem d’acceptar que no hi ha màgia i no hi ha dreceres.