Audiència i Suprem veuen molt diferents els mateixos fets de l'1-O

La sentència absolutòria de l’Audiència Nacional entra en contradicció amb la del Suprem que va portar nou líders independentistes a la presó, encara que cap de les dos afectarà l’altra. La primera avala l’actuació dels Mossos al referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i a la concentració davant de la seu d’Economia el 20 de setembre d’aquell any; la segona va basar en el qüestionament d’aquesta actuació policial bona part dels arguments per condemnar els líders del procés. L’actuació dels Mossos va comportar l’obertura d’una causa per l’actuació dels seus responsables a Lleida que va ser arxivada, i ara ha estat ratificada en conjunt per l’Audiència Nacional.

Tanmateix, diversos juristes van destacar ahir que no hi ha una relació jeràrquica entre una i l’altra resolució, per la qual cosa a l’Audiència Nacional tant li fa com hagi valorat els fets de l’1 d’octubre la sala de Marchena, “igual que si ho hagués fet l’Audiència de Palafrugell”, en paraules de Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. “El problema el té el Suprem, no l’Audiència Nacional”, segons l’opinió d’aquest catedràtic.

De forma semblant es va pronunciar José Antonio Martín Pallín, jutge i fiscal emèrit del Tribunal Suprem, que va explicar que un possible recurs de la Fiscalia davant d’aquesta instància no modificaria l’argumentació, ja que en cassació només es pot valorar qüestions formals. Una altra cosa és la justícia europea, on els arguments de l’Audiència Nacional podrien ser valorats, segons Martín Pallín, pel Tribunal d’Estrasburg a revisar la condemna dels líders independentistes, i en aquest sentit la sentència coneguda ahir podria tenir recorregut per als líders empresonats.

La contradicció entre les dos resolucions és molt destacada en el cas de l’exconserller d’Interior Joaquim Forn, ja que la condemna que compleix a la presó va tenir en compte sobretot el fet que era el superior jeràrquic de Trapero. L’Audiència Nacional nega que l’exmajor actués en connivència amb Forn. En el que no hi ha cap contradicció és entre l’extensíssim vot particular de la magistrada Espejel i el Suprem.

Sí que n’hi ha entre la condemna a Carme Forcadell a onze anys i mig de presó per rebel·lió i la dels seus companys de Mesa condemnats aquesta setmana per desobediència (sense pena de presó) pels mateixos fets, però aquesta és una altra història. O no.

L’exdiputada aranesa de la CUP Mireia Boya, que com la resta estava acusada de desobediència, va ser absolta per no haver format part d’aquest òrgan del Parlament el 2017. “La sentència ve a dir que els tribunals poden decidir quins debats es poden fer al Parlament. I això és del tot incomprensible des del punt de vista democràtic”, va manifestar Torrent.