PANORAMA
La sentència absolutòria de Trapero avala el paper dels Mossos durant el referèndum
L'Audiència Nacional considera que “l'ús de la força contra ciutadans indefensos” no era la “solució” per evitar l'1-O || Diu que no hi va haver connivència amb el Govern en la ruta independentista
La sentència de l’Audiència Nacional que absol l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero; la intendenta Teresa Laplana; Pere Soler, exdirector del cos, i César Puig, exsecretari d’Interior de la Generalitat, en relació amb l’actuació de la policia catalana durant l’1-O, tira per terra els arguments de la Fiscalia. I és que aquesta havia afirmat que la cúpula policial catalana va maniobrar per no aturar el referèndum sota el pretext de la salvaguarda de la convivència ciutadana. Tanmateix, la resolució conclou que els Mossos van actuar correctament durant la tardor del 2017, especialment la jornada de l’1-O. D’aquest dia, en destaquen les actuacions de Trapero, que “sembla que estan dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés al final la celebració del referèndum”.
Així, el tribunal afirma que el llavors major estava obligat a complir els mandats judicials, però també havia de ponderar altres interessos com la integritat de les persones i l’alteració de l’ordre públic. Per això, avala l’actuació dels Mossos durant l’1-O i qualifica de “proporcional, congruent i oportú” un operatiu policial que va ser completament diferent al plantejat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenació jurídica, encara que fos legítim.”
D’altra banda, la sentència remarca que no hi ha “cap element incriminatori” que indiqui que Trapero fos “un instrument del procés “i posés el cos el seu servei”. En aquest sentit, titlla de “febles” els arguments del coronel Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l’operatiu policial de l’1-O i va afirmar que entre Trapero i Carles Puigdemont existia complicitat. Per als magistrats, aquesta acusació no passa de “percepció”.
Després de notificar-se la resolució, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, es va veure amb Trapero i amb Laplana, encara que no van parlar sobre una possible restitució de l’exmajor.
La jutge Espejel, afí al PP, diu que l’exmajor va impulsar la “passivitat” dels agents
La sentència que absol els dirigents dels Mossos d’Esquadra pel seu paper en l’1-O ha comptat amb un vot discrepant, el de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel. Aquesta magistrada, que manté una relació personal amb l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i que ja va ser apartada del cas Gürtel per afinitat amb els populars, va emetre un vot particular en el qual va afirmar que l’exmajor Josep Lluís Trapero va animar la “passivitat” dels Mossos durant l’1-O perquè la votació pogués tenir lloc.
D’aquesta manera, segons la tesi d’Espejel, que ha estat desestimada pels altres dos magistrats, Trapero i la resta de la cúpula de la policia catalana “van sumar esforços” amb el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, per al propòsit “comú” de la independència de Catalunya. Així doncs, al seu entendre, van implementar “mitjans eficaços” perquè el referèndum es pogués celebrar.
Amb tot, Espejel, en un text de més de 460 folis (la sentència només en té un centenar), acaba per assegurar que Trapero coneixia el “full de ruta” de la Generalitat i que informava el Govern de Carles Puigdemont de les investigacions policials i judicials en contra seu. En la seua opinió, Trapero i la resta d’acusats haurien d’haver estat condemnats com a coautors d’un delicte de sedició.