PP i BNG volen que Sánchez expliqui l'estat d'alarma cada 15 dies; Cs i Más País cada mes, i PSOE i ERC cada dos
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir, durant la intervenció al Congrés a la moció de censura de Vox.
L’oposició ha plantejat fins a tres alternatives per obligar Pedro Sánchez a retre comptes periòdicament sobre l’aplicació del nou estat d’alarma decretat davant de la segona onada del coronavirus: el PP i el Bloque Nacionalista Galego (BNG) volen que comparegui al Congrés cada 15 dies; Ciutadans, Más País i Compromís advoquen perquè acudeix a la Cambra mensualment, i Esquerra Republicana (ERC) i Bildu, que ho faci cada dos mesos, el termini més llarg, que és precisament el que accepta el PSOE.
L’Executiu planteja al decret que sotmetrà aquest dijous a debat i votació del Congrés estendre l’estat d’alarma durant sis mesos, això és, fins el 9 maig, si bé aquest dimecres Sánchez ha ofert revisar la vigència d’aquesta mesura excepcional d’aquí a quatre mesos, el 9 de març, i que sigui el Consell Interterritorial de Salut el que prengui una decisió sobre això en funció de l’evolució de la pandèmia.
Tanmateix, en les propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris, i que també es votaran en la sessió plenària d’aquest dijous, el PP planteja rebaixar a vuit setmanes la durada de l’estat d’alarma, fins just abans de Nadal, mentre que Ciutadans proposa tres mesos, la meitat que el Govern espanyol.
Els 'populars’ també plantegen que el cap de l’Executiu desfili pel Congrés cada quinze dies per informar de l’aplicació de l’estat d’alarma, igual com el Bloque Nacionalista Galego, mentre que Ciutadans, Más País i Compromís advoquen per què ho faci cada mes, i Esquerra Republicana (ERC) i Bildu, cada dos.
A LA PRIMAVERA, ILLA CADA SETMANA I SÁNCHEZ CADA DOS
D’entrada, el PSOE ha acceptat la proposta plantejada pels independentistes catalans, per la qual cosa es preveu que Sánchez comparegui al Congrés bimensualment, fins que conclogui l’estat d’alarma, i que sigui el ministre de sanitat, Salvador Illa, qui ho faci mensualment en la comissió parlamentària del ram.
En el primer estat d’alarma, el ministre Illa acudia cada setmana al Congrés i Sánchez cada quinze dies defensava la pròrroga en el Ple, ja que s’havia de sotmetre la votació, un examen parlamentari que ara el govern vol evitar tant sí com no.
A més, els socialistes també han donat suport a la idea d’ERC que sigui la Conferència de Presidents, previ acord favorable del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, la que formuli al Govern una proposta d’aixecament de l’estat d’alarma transcorreguts quatre mesos de l’estat d’alarma, en vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials i econòmics.
JxCAT VOL TORNAR A LES VOTACIONS
Del seu costat, JxCat vol que el Congrés voti totes les pròrrogues de l’alarma i que siguin, a tot estirar de dos mesos, una proposta que se suma a una altra bateria d’esmenes en les quals planteja millores fiscals per a autònoms, l’extensió dels ERTO i que el Govern català mani sobre la Policia i la Guàrdia Civil i coordini Protecció Civil i la Unitat Militar d’Emergències (UME), entre altres mesures..
Finalment, la CUP se centra a reclamar una taxa Covid per als patrimonis de més d’un milió d’euros, permetre l’ús d’instal·lacions de la sanitat privades durant l’estat d’alarma i promoure mesures per garantir els serveis i drets bàsics, mentre que Foro ha aprofitat les seues esmenes per qüestionar que el Govern espanyol deixi en mans de les comunitats l’autoritat de l’estat d’alarma o que amb aquesta mesura l’Executiu pretengui restringir la mobilitat nocturna o limitar les reunions de mes de sis persones.
