EUA vota amb els sondejos a favor de Biden i amb un Trump que confia a sorprendre

Més de 239 milions de persones estaven cridades a les urnes ahir per elegir el pròxim president dels EUA entre Donald Trump i Joe Biden, un duel decisiu que posarà fi a la campanya electoral més incerta i atípica dels últims anys. El país va celebrar eleccions presidencials i legislatives en plena pandèmia del coronavirus, amb més de nou milions d’infectats i més de 231.000 morts a tot el país. Unes dades que han impulsat el vot anticipat i per correu: gairebé cent milions de votants ja havien dipositat abans que s’obrissin les urnes el seu vot de forma anticipada, segons el recompte de la Universitat de Florida, cosa que representa gairebé el 73% de tots els que van votar el 2016. Trump i Biden han obtingut sengles victòries als dos primers pobles a revelar ahir a la nit resultats: Dixville Notch i Millsfield, dos petites localitats de New Hampshire situades a prop del Canadà. L’aspirant demòcrata avantatja l’actual president, que es presentava a la reelecció, en 7,2 punts de cara als comicis d’ahir dimarts, segons la mitjana de sondejos de RealClearPolitics. L’estrès electoral, un concepte que l’Associació de Psicologia dels Estats Units va començar a fer anar en els seus estudis el 2016, està disparat i creix a l’espera de conèixer finalment els resultats, amb un Trump amenaçador si no guanya i que espera imposar-se en les enquestes.

El demòcrata Joe Biden va tornar ahir a la casa de la seua infantesa a Scranton (Pennsilvània) i al saló, darrere d’un quadre, va escriure: “Des d’aquesta llar a la Casa Blanca amb la gràcia de Déu.” Biden va firmar aquesta frase amb el seu nom i va acabar amb la data: 3 de novembre del 2020, el dia en el qual els Estats Units decideixen entre ell i Trump. Per la seua part, el candidat republicà va iniciar la jornada amb una entrevista telefònica amb el programa Fox&Friends, de la cadena conservadora Fox, en la qual va dir que té una “ferma possibilitat de guanyar” i estar a la Casa Blanca quatre anys més, malgrat que les enquestes donen un lleu avantatge al seu oponent. El governant es va expressar satisfet amb la gran afluència de seguidors que ha assistit als seus actes de campanya en els últims dies electorals i va dir sentir-se “molt bé” i confiat en la victòria. D’altra banda, l’FBI va anunciar que investiga una sèrie de trucades robotitzades en les quals suposadament es va intentar desinformar els votants nord-americans en plena jornada electoral, encoratjant-los a quedar-se a casa i “obstaculitzant” el seu dret al sufragi.

Alguns són fidels a demòcrates i republicans i n’hi ha d’altres que són els anomenats ‘pèndol’

El nou president necessita almenys aconseguir el suport de 270 compromissaris

Precisament, la possibilitat de resultats ajustats en alguns estats, com va ocórrer el 2000 a Florida, i les declaracions de Trump posant en dubte el vot per correu i plantejant un possible frau, fan témer que el republicà emprengui una batalla legal per impugnar el resultat que presentin les urnes que es prolongui durant setmanes o mesos.

En aquest cas, el problema rau en el fet que la Constitució dels EUA estipula que el mandat del president arranca el 20 de gener. Però perquè això sigui possible cal complir una sèrie de passos previs. Els estats han d’haver dirimit qualsevol eventual problema amb el resultat abans del 8 de desembre ja que el Col·legi Electoral es reunirà el 14 de desembre per emetre el seu vot.

En les eleccions del 2000, no es va esgotar el termini i el Tribunal Suprem va donar la victòria a George W. Bush per 537 vots sobre Al Gore a Florida i amb això la majoria al Col·legi Electoral abans de la data prevista.

Temor que el resultat es demori durant setmanes El resultat electoral podria demorar-se alguns dies, la qual cosa, en cas que cap dels dos candidats hagi obtingut ja la majoria necessària al Col·legi Electoral, deixaria en uns llimbs el resultat final. “L’elecció hauria d’acabar el 3 de novembre, no setmanes després”, escrivia fa uns dies Trump.