Biden, davant el repte de fer 'reset' a la política populista de Trump

El president electe Joe Biden arribarà al gener a una Casa Blanca on les trucades dels líders mundials no sonen amb l’assiduïtat d’abans, amb una pandèmia fora de control arreu del món, l’economia global al límit del cataclisme i un pol de poder cada vegada més fort a la Xina, que busca el protagonisme que va rebutjar Donald Trump amb el seu aïllacionisme.

Biden va criticar Trump per haver disminuït la “influència i credibilitat” dels Estats Units i ja està iniciant la transició des de la doctrina de l’“America First” (Estats Units primer) cap a un rol internacionalista i multilateralista per al qual farà valer la seua experiència com a enviat diplomàtic de Barack Obama durant els seus vuit anys com a vicepresident, en els quals va bregar de primera mà amb la relació transatlàntica, les tensions amb Rússia a propòsit d’Ucraïna, Xina o Llatinoamèrica.

Merkel advoca per “recalibrar” les relacions entre els Estats Units i Alemanya

Trump abandonarà la Casa Blanca després de quatre anys en els quals ha dinamitat en la mesura del possible els fonaments de l’OTAN, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la resta del sistema de les Nacions Unides, i ha abandonat consensos tan importants com l’Acord de París contra el Canvi Climàtic, el complex pacte per a la desnuclearització de l’Iran o tractats comercials amb socis asiàtics i europeus.

A més, ha forjat relacions amb moviments que ara quedaran orfes com el Brexit i s’ha atansat a governs com el de Jair Bolsonaro, al Brasil, o Vladímir Putin, a Rússia, mentre s’allunyava de les tradicionals aliances amb Alemanya, França i el Canadà.

D’altra banda, el republicà s’ha mantingut allunyat del vesper de conflictes al món àrab, ha promogut el que ell va anomenar “una nova alba per al Pròxim Orient” al reobrir relacions d’alguns veïns àrabs amb Israel impensables fins fa poc. Així mateix, va tenir l’audàcia d’ordenar la mort del general iranià Qassem Soleimani, cap de la Guàrdia Revolucionària.

La primera gran tasca que l’Administració de Biden ha dit que abordarà amb un enfocament multilateral serà la lluita contra la Covid-19, fora de control als EUA, fa estralls a Europa i ha tenallat l’economia mundial fins al punt de poder arrossegar-la a una recessió sense precedents. Per a Biden, la pandèmia és la primera oportunitat de presentar-se com a líder del món.

D’altra banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va felicitar ahir Biden per la ¡victòria electoral i va advocar per “recalibrar” les relacions entre aquests dos països. Governs com el xinès continuen sense trucar al president electe.

La Comissió Europea va confirmar la decisió en un comunicat en el qual va subratllar també que la mesura és un “reflex exacte” dels aranzels que l’administració nord-americana va imposar a algunes exportacions del bloc pels ajuts de la Unió Europea a Airbus, rival de Boeing.

En concret, la Unió Europea aplicarà un aranzel del 15 per cent a productes del sector aeronàutic i aranzels addicionals del 25 per cent a una gamma de productes agrícoles i industrials procedents dels Estats Units.

Per la seua banda, segons els mitjans locals, el seu cercle íntim es troba dividit entre els que li aconsellen llançar la tovallola i els que l’animen a continuar amb la seua estratègia de presentar demandes als estats clau per demostrar el “frau” que denuncia. Segons els mitjans, la seua esposa Melania i el seu gendre Jared Kushner s’inclinen perquè accepti la derrota, mentre que els seus fills Donald Jr. i Eric l’animen a seguir.

Ahir, com si no hagués passat res a la Casa Oval, Trump va anunciar l’acomiadament fulminant del secretari de Defensa, Mark Esper. El seu nom figurava a la llista negra de possibles acomiadaments de Donald Trump després que s’oposés a enviar unitats militars per sufocar els disturbis en diferents ciutats del país aquest estiu.