17-A ATEMPTATS A CATALUNYA
L'Audiència Nacional comença avui a jutjar els tres jihadistes vius dels atacs del 17-A
El fiscal no els acusa de participar directament en els crims || La Fiscalia demana entre 8 i 41 anys de presó per a cadascun d'ells, mentre que les acusacions particulars exigeixen penes més dures
Avui dimarts comença a l’Audiència Nacional el judici pels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils que van deixar setze víctimes mortals i més de 140 ferits. La Fiscalia demana per a Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza, els tres únics presumptes membres vius de la cèl·lula, penes de quaranta-un, trenta-sis i vuit anys de presó, respectivament, per possessió d’explosius, pertinença a banda armada i conspiració per cometre estralls terroristes, però no per assassinat. Durant la instrucció de la causa han quedat molts dubtes sobre el paper real de l’imam de Ripoll, les seues possibles connexions internacionals i el paper dels serveis d’intel·ligència espanyols.
L’Audiència Nacional va tancar el sumari atribuint indiciàriament als investigats els delictes d’integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius, i delicte d’estralls en grau de temptativa als dos principals encausats, i col·laboració amb organització terrorista per al tercer.
La instrucció ha deixat molts dubtes sobre el paper real de l’imam de Ripoll
Tot plegar sense limitar que les acusacions puguin acusar-los d’estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa o lesions de caràcter terrorista per l’acumulació d’explosius al xalet d’Alcanar per preparar assassinats encara més massius.
Tant el magistrat instructor com la sala penal van descartar que cap dels tres processats participés presencialment en els assassinats a la Rambla de la capital catalana o el passeig marítim de Cambrils.
Tanmateix, sí que ho fan algunes acusacions particulars, com la de l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme i la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), que representen desenes de víctimes.
Per la seua banda, la Generalitat, com a acusació popular, demana penes de quaranta-quatre anys de presó per a Houli i Oukabir, ja que els situa en el mateix nivell en la preparació dels atemptats, i els afegeix el delicte de lesions per imprudència greu, respecte als bombers i policies ferits en la segona explosió d’Alcanar.
Per a Ben Iazza també demana vuit anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.
Per la seua part, el sindicat USPAC (Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya) sol·licita presó permanent revisable per a Houli i Oukabir, i deu anys de presó per a Ben Iazza.
Continuen sense aclarir-se els llaços amb el jihadisme internacional
La investigació policial i la instrucció judicial, a més d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, han pogut determinar amb força exactitud les activitats en els últims dies i hores dels terroristes abans dels atemptats, però encara queden moltes llacunes per aclarir el paper de l’imam anys i mesos abans d’aquell agost del 2017, sobretot les seues relacions amb els joves, amb líders jihadistes a l’estranger i així com amb els serveis d’intel·ligència espanyols. De fet, el Congrés de Diputats es va negar a fer una comissió d’investigació sobre aquells atemptats, i només s’ha parlat en profunditat en una sessió de la comissió de secrets oficials.
Segons el calendari previst pel tribunal, hi ha dinou sessions assenyalades. Avui serà el torn de les qüestions prèvies i l’interrogatori dels acusats. El judici es preveu que duri fins poc abans de Nadal.