El pare del nen de tres anys mort el 17-A: "La meva causa és que no torni a passar"

Javier Martínez, el pare del nen de tres anys veí de Rubí però vinculat a la localitat de Llimiana que va morir el 17 d'agost del 2017 en l'atropellament massiu, ha explicat al judici de l'Audiència Nacional que no oblidarà mai "el silenci de la Rambla". "En aquell moment tots els principis com a pare i els sentiments per seguir i lluitar van quedar trencats al terra de la Rambla", ha exposat. Ha explicat que després del que va viure i de les "promeses no complertes" del Ministeri de l'Interior fa tres anys que treballa per millorar el tracte a les víctimes. "L'hem perdut tots, ara no sé si seria el president del món, el primer astronauta de Mart... ja mai sabrem què seria", ha dit. Ha afegit que vol que la mort del seu fill "serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra".

Martínez estava treballant en el manteniment d'un edifici quan va rebre la trucada de la mare del seu fill que li deia que havien atropellat el seu fill i que es va tallar de seguida. "Vaig agafar un taxi i veient-la nerviosa vaig pensar que alguna cosa hauria passat. El taxi va parar abans d'arribar, vaig córrer Rambla amunt i vaig demanar als agents que m'acompanyessin al centre atenció primària", ha relatat.

"Vaig començar a veure gent ferida i un silenci que no oblidaré en la meva vida, i que no he viscut ni a cap església ni enlloc", ha relatat. Al centre atenció primària els familiars es van abraçar. Al cap de mitja hora els van dir que portarien el seu fill a Sant Joan de Déu amb ambulància per intentar-lo reanimar. "Per a mi reviure-ho és molt dur, envio una abraçada a totes les víctimes", ha dit Martínez, quan li han ofert aigua.

Després que li comuniquessin la mort del seu fill va anar a casa seva. "No sé com hi vaig arribar". El matí següent va demanar als agents que l'acompanyessin a la Ciutat de la Justícia. "Els mossos han estat persones magnífiques en els moments més durs de la meva vida, estic molt agraït per com ho han fet tot i com a persones i perquè se sentien igual de malament que jo de no haver pogut salvar la vida del meu fill", ha relatat.

Ha explicat que va ser "molt dur" quan a la Ciutat de la Justícia li van demanar permís per fer una autòpsia al fill. Ha explicat que el Ministeri de l'Interior va assegurar que tindrien tot el que necessitessin, però ha dit que no ha estat així. Sí que han rebut la indemnització econòmica. "Hi ha prou diners al món per treure'l del nínxol i tornar-lo a la vida?", s'ha preguntat.

Ha manifestat que l'objectiu de la seva compareixença és que es millori el tracte que reben les víctimes. "Les sensacions d’odi, ràbia, indignació, depressió, totes les coses negatives les he ajuntat i d'aquestes coses he fet una causa" perquè aquesta situació "no torni a passar". Ha dit que els darrers tres anys ha parlat amb diverses persones i ha treballat perquè els protocols canviïn.

Ha acabat dient que vol que la mort del seu fill "serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra". Ha afegit que per això va abraçar un imam i va demanar que no s'ataqui a la comunitat musulmana. "No ataqueu qui no té la culpa", ha reblat.