“He estat incapaç de tornar a la Rambla”, relata una víctima del 17-A

El judici pels atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 morts i 140 ferits, va continuar ahir amb la primera declaració d’una de les víctimes de l’atropellament massiu a la Rambla, que va reviure el seu dolor i va assegurar que fins ara “ha estat incapaç de tornar a trepitjar aquesta zona”.

La víctima, que va comparèixer com a testimoni protegit, va narrar el succeït aquella tarda d’agost de fa tres anys entre llàgrimes. Durant el seu discurs va explicar que estava esperant en un pas de vianants amb una amiga quan la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub “va accelerar-se” i va colpejar la seua acompanyant, fent que les dues caiguessin a terra i fossin “trepitjades per la marea de gent que provava d’escapar”. Així mateix, va assegurar que demanen una indemnització perquè aquell moment li “va canviar la vida” fins al punt de no poder tornar encara a trepitjar la Rambla i continuar medicant-se per les seqüeles psicològiques que li ha deixat.

Durant la jornada d’ahir també es van escoltar els mossos que van detenir i van interrogar un dels acusats, Driss Oukabir, que s’enfronta a 36 anys de presó. Aquests van assegurar que en el moment del seu arrest aquest “estava molt nerviós” i repetia que “no havia fet res”. També van relatar que un dia després dels atemptats Oukabir els va amenaçar de “matar-los a ells i a la seua família” si el ficaven a la presó. Així mateix, van afirmar que durant l’interrogatori se li va demanar el mòbil per poder comprovar diverses dades i que la contrasenya d’accés era “Al·là és el més gran”, un fet que, van assenyalar, mostra que “era religiós”.

A més, durant aquesta sessió del judici el magistrat de la Sala, Alfonso Guevara, va tornar a mostrar el seu fort temperament després d’enfrontar-se amb l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que representa Javier Martínez, el pare de Xavi, el nen de tres anys i amb vinculació a Llimiana que va morir a Barcelona. La picabaralla va tenir lloc quan el lletrat va preguntar en diverses ocasions a Guevara sobre què no podia preguntar perquè “no el sentia”, aquest va aixecar la veu i finalment li va advertir que no ironitzés. “La ironia a un altre lloc”, va asseverar.