ESNOTICIA
El virus colpeja Europa i Amèrica
Les xifres mostren que la Covid s'ha acarnissat amb els dos continents, mentre que l'afectació és menor a la Xina, el sud-est asiàtic, Oceania i Àfrica || La capacitat sanitària, el nombre de proves de detecció o la composició de la població, factors que expliquen aquesta disparitat
El virus de l’ebola va colpejar l’Àfrica. El virus del SARS, la Xina i el sud-est asiàtic. I el nou coronavirus, detectat per primera vegada a Wuhan, s’ha rabejat amb Europa i Amèrica. Així ho revelen les estadístiques que, diàriament, publiquen tant la universitat nord-americana Johns Hopkins com el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per la seua sigla en anglès). La gran pregunta és per què una pandèmia que s’ha estès per la pràctica totalitat del món ha aconseguit ser controlada en llocs com la Xina, Austràlia o Nova Zelanda, mentre que segueix desboca-
da als Estats Units i a Europa Oriental, Occidental i insular. En el cas dels dos principals estats d’Oceania, igual com en el de la Xina, la resposta passa per les severes restriccions que van aplicar en els primers compassos de la crisi sanitària. Al Govern de Pequín no li va tremolar el pols a l’hora de confinar de forma molt estricta Wuhan, una urbs amb més d’onze milions d’habitants. Austràlia i Nova Zelanda, a més, es van beneficiar de la seua condició insular, encara que no es van quedar, i no s’estan quedant enrere encara, a l’hora d’aplicar mà dura contra el virus. Així va ser quan divendres les autoritats sanitàries neozelandeses van recomanar a 100.000 persones de la ciutat d’Auckland, en la qual viu un terç de la població del país, no anar als seus llocs de treball, després d’haver detectat un cas de coronavirus, una cosa del tot impensable a Europa o als Estats Units, on s’ha intentat protegir la salut alhora que es causava el menor mal possible a l’economia. La mesura instada per Nova Zelanda a Auckland, per exemple, els costarà 5,8 milions d’euros al dia en pèrdues, segons la Cambra de Comerç de l’urbs.
Un de cada 60 italians ha passat la Covid i hi haurà una dècada d’“ajustos” a Espanya per tapar el dèficit
La zona zero del virus a Europa és Valònia, a Bèlgica, amb 2.180 casos per 100.000 habitants
D’altra banda, en vista de les estadístiques oficials, l’Àfrica ha trampejat molt millor que el primer món la pandèmia de coronavirus. Factors com un aïllament més gran, pitjors connexions o comptar amb una població més jove podrien haver influït, malgrat que no han estat factors rellevants en crisis sanitàries passades al continent, com va passar amb la de l’ebola. És per això que, com ja va apuntar l’OMS a l’agost, la baixa incidència de la Covid a l’Àfrica segurament sigui fruit del reduït nombre de proves de detecció que es practiquen. L’africà és un continent empobrit i la majoria dels seus Estats no tenen sistemes de salut homologables als del món desenvolupat. Europa i Amèrica, al contrari, disposen de capacitat per efectuar cada dia milers i milers de PCR, tests d’antígens o proves serològiques.
Aquest fet, sumat a les vacil·lacions a l’hora d’adoptar restriccions amb la finalitat de no danyar més l’economia, podria estar darrere dels rècords que dia rere dia se succeeixen al Vell Continent i al Nou Món. Ja ho va advertir fa menys d’un mes el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. L’Estat espanyol necessitarà “una dècada d’ajustaments” per afrontar el dèficit generat durant la pitjor crisi que ha passat des de la Guerra Civil. Mentrestant, Alemanya, Rússia i Ucraïna van assolir divendres la xifra de contagis més gran al llarg d’un dia, Croàcia va batre el seu rècord de defuncions, i un de cada seixanta italians ja s’ha infectat del virus del SARS-CoV-2.
