«Hi ha fragmentació perquè l'independentisme és plural»

Aquest mes s'han complert tres anys de l'exili de la que va ser consellera d'Agricultura i cap de llista d'ERC per Lleida en les passades eleccions al Parlament. La delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975), veu el vas mig ple malgrat que la inhabilitació de Torra posa de manifest que “la repressió no s'atura”. Està contenta amb l'elecció de Marta Vilalta per substituir-la com a número u per Lleida i creu que el dret a decidir no està disputat amb el fet de donar suport als pressupostos del PSOE-Podem.

Abans de parlar de política, una pregunta personal: com està? Són ja tres anys d’exili.

Tres anys, ja! I segueix la incertesa de saber quant de temps durarà aquesta situació. Quant de temps continuaré sense poder veure gent que estimo que és a Catalunya, a Vallfogona. Evidentment, trobo a faltar moltes coses, però no seguiré el joc a l’Estat, que amb la seua repressió vol que et sentis petita, anul·lada. Tampoc no cauré en la temptació de la revenja. Continuo treballant amb les mateixes ganes i il·lusió en un projecte polític en què crec.

El càrrec de delegada de la Generalitat de Catalunya li ha permès afrontar l’exili d’una altra manera?

És innegable. Hi ha un abans i un després. M’ha connectat amb tot el que vaig haver de deixar enrere i m’ha permès créixer i obrir nous camins. Sempre cal buscar la part positiva i des de Brussel·les puc ajudar.

I com que segons la llei de Murphy tot el que va malament pot empitjorar, els tres anys d’exili coincideixen amb una pandèmia. Com porta aquest doble confinament?

Tant per als presos, sobretot, com per als exiliats, la Covid-19 ens ha aïllat doblement i es fa dur ser lluny. Són molts mesos sense poder veure la família perquè no poden viatjar. Aquest estiu, quan semblava que el virus donava un respir, la situació es va complicar al Segrià i després a la Noguera i era angoixant ser tan lluny de la meua gent. Però com que dic que sóc optimista, la pandèmia ha fet que ja no siguem els rarets de les videoconferències, ara tots hem de veure’ns a través de pantalles. En aquest sentit, encara que sigui una anècdota, el coronavirus ens ha igualat [riu].

En les eleccions imposades pel 155 va ser la cap de llista d’ERC per Lleida. Ara li pren el relleu Marta Vilalta. S’ha imposat el pragmatisme i s’ha optat per candidats que puguin exercir com a tals?

Estic molt contenta que la candidata sigui la Marta Vilalta. És una dona molt preparada, molt empàtica i amb una gran capacitat de treball. Té tota la meua confiança i suport. No crec que sigui pragmatisme, sinó tenir els peus a terra. Treballem per transformar la realitat, per millorar-la, i si els que som a l’exili o a les presons no podem ser a primera fila, ajudarem des de darrere, perquè hi ha més lideratges, hi ha molta saba nova. A més, és un encert no donar protagonisme a la repressió i evidenciar que el moviment independentista no només érem els 2.850 represaliats a tot el país, sinó molta més gent.

També hi haurà molts partits. La fragmentació del vot pot restar força?

L’independentisme és plural i l’important és guanyar vots. Sento molt respecte per totes les formacions i crec que si tenir més opcions electorals ajuda a captar indecisos, pot ser bo. Des d’ERC ho tenim clar: cal arribar a més gent. És la nostra gran aposta. Volem arribar també als qui, d’entrada, no volen la independència i convèncer-los per unir-se al nostre projecte. Però, malgrat les diferències, els sobiranistes compartim un projecte comú i ens respectem. No pot ser de cap altra manera. Va amb els nostres valors republicans.

La inhabilitació del president Torra ha estat la gota que ha fet vessar el got de la repressió?

Ha estat una decisió desproporcionada que posa de manifest, una vegada més, que la repressió no s’ha aturat. Tota la meua solidaritat amb el president. És evident que cal donar una resposta política a un conflicte polític per poder avançar. Nosaltres, com Òmnium i altres entitats, donem suport a l’amnistia. I també reivindiquem el dret a l’autodeterminació, perquè l’independentisme i el republicanisme són una opció política legítima i democràtica. Però mentrestant, cal continuar treballant. No ens podem quedar de braços plegats i alimentar l’estratègia del conflicte. Per això és important pactar uns pressupostos amb l’Estat, perquè cal poder gestionar els ajuts europeus per la Covid, entre altres prioritats.

Va haver de deixar la conselleria d’Agricultura abruptament. Què li va quedar per fer?

Moltes coses! Però, per sort, la consellera Teresa Jordà i el seu equip estan fent una gran feina. Em vaig alegrar molt que fos ella la meua substituta. Vaig ser la primera consellera en un sector molt masculinitzat i no volia ser l’última. Si alguna cosa estem fent bé a ERC és demostrar que tenim relleus. Que és un projecte col·lectiu, Oriol Junqueras i Marta Rovira són dos líders molt importants, però el nostre projecte no depèn d’unes persones concretes. Pere Aragonès i Marta Vilalta també han demostrat que poden passar al capdavant.