Puigdemont compareixerà al desembre davant de l'Eurocambra per demanar que es rebutgi el seu suplicatori

La comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu preveu celebrar en la seua reunió de desembre, prevista per als dies 3 i 7, la sessió en la qual l’expresident de la Generalitat i eurodiputat per Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, compareixerà per respondre al suplicatori cursat pel Tribunal Suprem espanyol per aixecar la seua immunitat parlamentària i el procediment formal del qual ha arrencat aquest dilluns a l’Eurocambra.

Els eurodiputats examinaran conjuntament els expedients de Puigdemont i dels dos exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, a Bèlgica per evitar la causa per l’1-O, i van guanyar un escó a l’Eurocambra en les eleccions europees de maig de l’any passat.

El calendari està encara pendent de confirmació oficial perquè, després del primer debat a porta tancada que ha marcat la reactivació del procediment, la convocatòria ha de ser comunicada a totes les parts i esperar que els eurodiputats reclamats donin el seu vistiplau a la data indicada, han explicat a Europa Press diverses fonts parlamentàries.

Així les coses, Puigdemont, Comín i Ponsatí compareixeran, tret de nous canvis d’agenda, en la mateixa sessió de desembre i ho faran en una sessió que els protocols per la pandèmia preveuen per videoconferència, encara que la defensa dels polítics catalans podria sol·licitar que fos presencial.

Els advocats dels tres eurodiputats de Junts-Lliures per Europa han dissenyat una estratègia de defensa basada a denunciar la "persecució política" que afirmen que pateixen els líders independentistes a Espanya i també a argumentar que els delictes de sedició per la qual se’ls reclama no existeix en altres Estats membre.

Les regles de l’Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si està motivat per opinions o vots de l’eurodiputat a l’exercici de les seues funcions i també si es dóna un cas de 'fumus persecutionis', és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és "perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució".

En qualsevol cas, la tramitació dels suplicatoris al Parlament europeu és un procés llarg que exigeix diverses reunions per assegurar la defensa dels reclamats, el debat de la comissió competent i la votació tant a nivell de comissió com de ple, per la qual cosa totes les estimacions apunten que s’estendrà "almenys quatre mesos" i que podria fins i tot allargar-se més.

Això suposaria que la resposta del Parlament europeu al Suprem espanyol no podrà produir-se abans del mes de febrer, en plena campanya de les eleccions a Catalunya.

Als tres expedients l’encarregat de redactar l’informe que recollirà l’opinió de la comissió parlamentària que, en última instància se sotmetrà a la votació del ple, és el conservador búlgar Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).

Precisament aquesta circumstància és un dels arguments que la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí preveu esgrimir contra el suplicatori, ja que consideren irregular que sigui un mateix eurodiputat que s’encarregui dels tres expedients.

El repartiment dels ponents encarregats de cada suplicatori es realitza per torns entre els diferents grups parlamentaris i en aquesta ocasió la responsabilitat va recaure sobre un diputat que comparteix grup amb la delegació de Vox, però també amb els nacionalistes flamencs de la N-VA, molt propers i simpatitzants de la causa independentista catalana.

Les regles de l’Eurocambra obliguen a tramitar els expedients dels suplicatoris a porta tancada per fer valer una estricta confidencialitat, la qual cosa va complicar que es poguessin discutir durant la pandèmia perquè l’activitat parlamentària va quedar relegada fonamentalment a contactes per videoconferència.

Tanmateix, els serveis legals del Parlament europeu van donar recentment el seu vistiplau a què es reprenguessin aquests casos per a la seua tramitació per via telemàtica com a resposta excepcional a una situació extraordinària, el que ha aprofitat la comissió d’Assumptes Jurídics per a rellança el cas dels polítics independentistes però també altres suplicatoris, per exemple els que afecten els democristians portuguesos Álvaro Amaro i Nuno Melo.

El grup de Els Verds europeus i l’Esquerra Unitària han plantejat dubtes respecte a les garanties de confidencialitat que pot oferir un procediment que es desenvoluparà per videoconferència, encara que aquestes reserves no s’han traduït en cap bloqueig pel que el procés segueix endavant.