UE CRISI ECONÒMICA
Hongria i Polònia bloquegen els fons de recuperació i provoquen una crisi a la UE
Rebutgen que la Unió Europea exigeixi el respecte a l'estat de dret per accedir als diners || Al ser necessària unanimitat, la seua postura podria retardar el pagament dels ajuts més enllà del gener del 2021
Imatge d’una manifestació a Polònia contra la llei de l’avortament.
Els governs d’Hongria i Polònia van confirmar l’amenaça i van bloquejar ahir el pressupost per als pròxims set anys de la Unió Europea, amb la qual cosa es paralitza el fons de recuperació per la vinculació d’aquests ajuts amb el respecte de l’estat de dret, un moviment que retardarà encara més l’arribada d’aquests diners als socis europeus.
En concret, Budapest i Varsòvia van impedir que els ambaixadors dels Vint-i-set davant de la UE donessin el vistiplau preliminar a la Decisió de Recursos Propis, que ha de ser aprovada per unanimitat entre les capitals. Sense la seua ratificació, la Comissió Europea no pot emetre el deute amb què finançar el pla. Hongria i Polònia rebutgen el mecanisme que permetrà suspendre el desemborsament de fons europeus als països que no respectin els principis de l’Estat de dret. Tots dos països tenen oberts sengles expedients de Brussel·les pels seus problemes amb l’estat de dret i han rebutjat sistemàticament que s’hi vinculin uns fons dels quals són receptors nets. L’acord dels líders comunitaris assolit al juliol sobre el pla de recuperació ja va incloure aquest mecanisme, però va deixar els detalls oberts per a la negociació amb l’Eurocambra.
Aspira a rebre 140.000 milions d’euros de la Unió Europea per afrontar la recuperació
El govern polonès considera que el mecanisme tal com s’ha pactat constitueix una eina política per exercir pressió sobre el seu país, i per la seua banda l’Executiu hongarès ho ha qualificat de “xantatge polític”.
Aquest bloqueig podria retardar més enllà de l’1 de gener del 2021 l’entrada en vigor no només del pressupost plurianual (dotat amb 1,074 bilions d’euros) sinó també del Fons de Recuperació, ja que la decisió sobre els recursos propis és imprescindible per emetre el deute amb què es captaran els 750.000 milions del fons.
Aquesta decisió, a més, ha de ser ratificada pels parlaments dels estats membres abans de poder anar als mercats, amb la qual cosa les emissions podrien començar ja entrat el 2021. La Comissió preveu que comencin a començaments d’estiu, amb la qual cosa els ajuts –dels quals Espanya és segona beneficiària, amb uns 140.000 milions d’euros– arribarien als països el segon semestre, segons fonts comunitàries.
Els portaveus de la institució van rebutjar ahir, tanmateix, especular sobre el calendari que s’obriria amb aquest veto per a un pla essencial perquè la UE afronti una recessió històrica, que retallarà el PIB un 7,4% aquest any.
Espanya urgeix un acord al més aviat possible per accedir al programa
Els caps d’Estat i de Govern podrien abordar la situació dels fons europeus d’aquest dijous a la reunió per videoconferència que tindrà lloc el mateix dia, prevista en un principi per abordar la gestió de la segona onada de la pandèmia. La vicepresidenta tercera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, espera que “per descomptat” es resolgui la situació de bloqueig als fons europeus per part d’Hongria i Polònia “en els pròxims dies i setmanes”, al ser “urgent” que s’aprovi el marc financer plurianual i “al més aviat possible” els diferents textos normatius en negociació per posar en marxa el Pla de Recuperació amb els fons europeus.
D’aquesta manera, va subratllar que Espanya dóna suport al fet que “al més aviat possible” hi hagi un acord sobre el Marc Financer Plurianual i un marc que garanteixi la protecció de l’Estat de dret “a tota la Unió”.
