Alemanya commemora el setanta-cinquè aniversari dels judicis de Nuremberg

Ahir es va complir el setanta-cinquè aniversari de l’obertura dels històrics judicis de Nuremberg contra la cúpula dels supervivents detinguts del règim nazi; uns procediments que van servir de pedra de toc per a la configuració de l’actual Dret Internacional i que tenen en el seu màxim exponent al Tribunal Penal Internacional, encarregat de perseguir el genocidi i els crims de guerra.

El 20 de novembre del 1945, el president del tribunal, el magistrat britànic Geoffrey Lawrence, va descriure l’obertura dels procediments com un fenomen “únic en la història de la jurisprudència mundial, i de suprema importància per a milions de persones de tot el planeta”.

Nuremberg tenia un caràcter simbòlic, al ser considerada com el “bressol cerimonial” del nazisme

Davant ell s’asseien vint-i-quatre persones de les més altes instàncies del règim nazi, començant pel considerat en el seu moment com el successor del dictador Adolf Hitler, el vicecanceller del Reich Hermann Göring; el seu assistent Rudolf Hess; el ministre d’Exteriors, Joachim von Ribbentrop; el responsable de les lleis nazis de “depuració” racial, Wilhelm Frick, o l’arquitecte i urbanista del règim, a més de ministre d’Armament, Albert Speer.

L’elecció de la ciutat de Nuremberg tenia un caràcter simbòlic, al ser considerada com el “bressol cerimonial” del Reich. L’anomenat “judici del segle”, en el qual també van participar magistrats dels Estats Units, França i la Unió Soviètica, va durar poc menys d’un any i es va saldar amb dotze sentències de mort –entre les quals les dictades contra Göring, que es va suïcidar a la presó; Frick; Von Ribbentrop, o contra el cap d’Operacions de la Wehrmacht, Alfred Jod– tres condemnes a cadena perpètua, quatre llargues condemnes a presó i tres absolucions.