Laura Borràs: «La justícia espanyola exerceix més d'espanyola que de justícia»

Si es confirmen les enquestes i ERC guanya les eleccions, JxCat donarà suport a la seua estratègia de diàleg?

Les enquestes sempre ens han estat desfavorables, almenys des que jo vaig entrar en política a petició del president Puigdemont. Però no fem política en funció del que diguin els sondejos, sinó de les nostres conviccions, dels compromisos que adquirim amb els electors. Treballem per convèncer tothom que el mandat de l’1 d’octubre és el millor per al país, per a tothom. La independència és bona tant per als que són independentistes com per als que no ho són.

L’actual dicotomia entre unilateralitat i diàleg en l’independentisme s’ha de resoldre amb l’estratègia del partit que guanyi les eleccions?

Com que sóc una persona que ve del món de les paraules m’agrada puntualitzar: qui ha practicat la unilateralitat de manera continuada és l’estat espanyol. Per tant, qui vulgui ubicar la unilateralitat en un bàndol, el català, com un desafiament, que sàpiga que, d’entrada, aquesta unilateralitat ja la practica l’estat espanyol. Una altra paraula que cal prestigiar o de la qual cal recuperar el sentit original és diàleg. En política és fonamental: no es pot fer política si no hi ha negociació. Per això nosaltres estem sempre del costat del diàleg. Però el president Pedro Sánchez ho va deixar meridianament clar: “No, nunca, jamás.” “No” al dret a l’autodeterminació. “Nunca” a permetre un referèndum. “Jamás” a la independència.

O sigui que l’independentisme arriba al 14-F amb dos plantejaments molt diferents.

Efectivament. Jo crec que aquestes eleccions han de servir de plebiscit intern sobre les diferents propostes del moviment independentista per abordar la sortida d’aquest conflicte polític. Junts va nàixer amb la voluntat de ser una llista de país i l’esperit del 21-D continua viu. Aquestes eleccions són especialment decisives. O tenim majoria absoluta (i ja sabem que estem en un escenari de molta fragmentació en tots els arcs parlamentaris), o bé només és possible una aliança amb forces independentistes, perquè l’objectiu és poder aconseguir la independència com a compliment –insisteixo– del mandat democràtic de l’1-O.

Veu possible un tripartit ERC-PSC-Comuns?

Existeix una possibilitat real, anunciada i fins i tot volguda. I és evident que si es fan pactes que no són independentistes no s’està prioritzant la independència. El coronavirus ha evidenciat que per poder resoldre els problemes presents i futurs necessitem disposar de tots els recursos i de tota la capacitat de decisió.

El desgast de la gestió de la pandèmia i les baralles dels socis de govern poden passar factura electoral?

Ens tocarà fer moltíssima pedagogia perquè la gent recuperi la il·lusió i la confiança en la política, perquè és l’eina per resoldre els problemes quotidians de la gent i la pandèmia ho ha demostrat d’una manera molt descarnada.

Quin paper jugarà el president Puigdemont a la llista de Junts?

Jugarà el paper que voldrà, perquè és el president. No és el candidat a res: és el legítim president de la Generalitat apartat del seu càrrec en aplicació de l’article 155.

Superar el 50 per cent ha de ser l’objectiu?

L’objectiu és guanyar les eleccions, formar un govern fort i poder complir el mandat democràtic de l’1 d’octubre. Les xifres són les xifres, ara bé, l’aplicació de les conseqüències de votacions amb percentatges inferiors al 40 per cent han estat una constant des de l’OTAN a l’Estatut.

Té una causa oberta al Tribunal Suprem per, suposadament, haver fragmentat contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

La justícia espanyola exerceix més la seua condició d’espanyola que de justícia i es converteix en l’última línia de defensa del que ells consideren la unitat d’Espanya. Som al punt de mira. Continua estant vigent el que va dir Soraya Sáenz de Santamaría: l’objectiu és escapçar l’independentisme. No hi ha causa. No hi ha irregularitats. I no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diu un informe dels Mossos d’Esquadra, que a petició d’una jutge que era incompetent i que va portar a terme una investigació prospectiva (és a dir, dos coses que ja són il·legals) conclouen que no hi ha cap irregularitat. Van arxivar la causa? No, van canviar de cos policial i em demanen quinze anys per un delicte inexistent. Estic tranquil·la. Sempre m’he sentit molt orgullosa de la feina feta amb transparència, honestedat i molta professionalitat al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.