El Suprem anul·la el tercer grau dels nou presos independentistes per considerar-lo "prematur"

El Tribunal Suprem ha anul·lat el tercer grau dels nou polítics independentistes empresonats per a l’1-O en considerar-lo "prematur". La decisió afecta especialment l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, que mantenien el tercer grau a l’espera de la decisió final del Suprem, mentre que els set presos de Lledoners ja el tenien suspès cautelarment, i ara el tenen anul·lat del tot. Els magistrats també els deneguen l’aplicació de l’article 100.2, que els permetia sortir alguns dies malgrat estar en segon grau, per la seua "falta de connexió amb un procés de reinserció".

Els magistrats que van jutjar els líders independentistes han dictat nou interlocutòries de contingut similar -una per pres-, en les quals estimen els recursos de la Fiscalia contra el tercer grau i contra l’aplicació de l’article 100.2 que es va concedir als presos abans d’atorgar-los el règim de semillibertat.

Entenen que és precís que transcorri un període de temps major per avaluar adequadament l’evolució de l’intern i el tractament penitenciari, sobretot quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys de presó) de les quals cap no ha complert la meitat, i la majoria ni tan sols una quarta part.

DOCUMENTS Executòria 9-2019 Carmen Forcadell Lluís Executòria 8-2019 María Dolors Bassa Coll Executòria 7-2019 Jordi Cuixart Navarro Executòria 6-2019 Jordi Sànchez Picanyol Executòria 5-2019 Joaquim Forn Chiarello Executòria 4-2019 Josep Rull Andreu Executòria 3-2019 Raúl Romeva Rueda Executòria 2-2019 Jordi Turull Negre Executòria 1-2019 Oriol Junqueras Vies

Així, hauran de continuar en segon grau, ja que també els han denegat la semillibertat del 100.2, amb els mateixos arguments que va donar respecte a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell –a qui ja va revocar aquest règim el juliol passat– per "la falta de connexió" d’un programa de tractament d’aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos.

Expliquen que la concessió del tercer grau a un intern que no hagi complert la quarta part de la condemna (tots ells tret de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Joaquim Forn, que tampoc no han complert la meitat) és excepcional i exigeix "una justificació reforçada".

Per això, la Sala arremet durament contra l’administració penitenciària catalana per decisions que s’allunyen de l’adequat compliment de les seues funcions en destacar que "no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen de l’execució de les penes de presó imposades pels tribunals", perquè "el seu acatament de la legalitat no ha de fer-se dependre del seu grau d’identificació o desacord amb l’argumentació jurídica" de la condemna.

"Altrament, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d’aquesta forma, es converteixen en una extravagant tercera instància que s’arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats| a l’exercici de la funció jurisdiccional", afegeixen els magistrats.

Per tant, "els òrgans de l’administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seua sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i improcedent."

Així mateix, recorden que "cap dels acusats no ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya" i que "ningú no compleix condemna en un centre penitenciari per les seues idees polítiques", pel que asseguren que "erra la juzgadora d’instància en deixar entreveure que l’estimació del recurs del Ministeri Fiscal implicaria exigir a l’intern que modifiqués la seua ideologia".

"La sentència no condemna a dissidents polítics, no condemna a líders independentistes" sinó "als qui van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari per tal de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges establerts a Catalunya ja no eren executables".

Com Junqueras, que "no va ser condemnat per la seua ideologia independentista", sinó per sedició i malversació partint de fets declarats provats en un "judici històric", precisen.

Per això, subratllen que "no es pretén que l’intern 'renegui de les seues conviccions polítiques’, senzillament perquè aquestes són alienes a la seua condemna" i sostenir això "suposa aferrar-se a una línia argumental equivocada, que no té a veure res amb el significat del compliment d’una pena privativa de llibertat en una societat democràtica."

La Sala proclama que "la llibertat ideològica de qualsevol intern ha de romandre intacta i no pot ser erosionada durant el temps de compliment" ja que "el nostre sistema penitenciari no autoritza intromissions en l’espai ideològic dels reclusos".

I, prenent com a exemple l’exlíder d’ANC Jordi Sànchez, assenyala que "no pot veure agreujat el seu estatut jurídic per la seua identificació amb un projecte independentista de ruptura".

En paral·lel a la revocació del tercer grau, la Sala anul·la també el règim de semillibertat de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari, en explicar que no s’ha apreciat cap" "vinculació amb el procés de reinserció social d’aquests penats, la qual cosa "fa injustificable un règim de semillibertat".

"La Sala no posa en dubte el bon comportament de l’intern, la seua actitud plenament col·laborada amb l’equip i la seua implicació respecte a la correcta assistència, rendiment i actitud de les diferents activitats," com "tampoc la seua trajectòria acadèmica i professional prèvia" als fets que es van jutjar.

Però precisa que "res d’això no permet salvar aquesta absència absoluta d’enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social del penat que no pot ser aliè als delictes comesos".