«Hem d'arrossegar el PSOE perquè hi hagi indults»

Quin és el seu objectiu a Lleida en les eleccions del 14 de febrer?

Volem obtenir el millor resultat possible i aconseguir representació al Parlament per la província de Lleida. El nostre candidat, Jaume Moya, ha demostrat àmpliament la seua vàlua. Des de la Paeria estem demostrant que no ens fa por governar per transformar la realitat.

Els resultats de Catalunya Sí Que Es Pot i de Catalunya en Comú a les eleccions dels anys 2015 i 2017, respectivament, van ser calcats. Creu que tenen marge per créixer a Lleida?

Les anteriors eleccions catalanes es van donar en un context molt particular. Nosaltres érem un espai polític que acabava de nàixer i, a més, els comicis es van llegir en clau plebiscitària, enmig d’una forta polarització. Aquesta dinàmica s’ha esgotat durant la legislatura que ara acabem, tant respecte al projecte que representaven JxCat i Esquerra com en la frustració que acumula la ciutadania davant de les promeses incomplertes. Estem convençuts que molta gent votarà diferent aquesta vegada, perquè consensos que defensàvem fins ara sols, com la prohibició de les retallades, amb la pandèmia, s’han tornat àmpliament compartits.

Parlant de la pandèmia, com valora la gestió de la Generalitat durant la crisi de la Covid?

És molt frustrant. Durant tota la legislatura, el mateix Govern s’ha fet d’oposició. Ara van donant batzegades, centrifugant responsabilitats, generant incertesa. El cas més paradigmàtic ha estat el de la conselleria de Treball amb els ajuts a autònoms. El conseller Chakir el Homrani va decidir cessar tota la cúpula del departament en lloc de dimitir ell, que hauria estat el més honest. A més, la gestió de la Generalitat en les residències ha estat nefasta. La gent necessita solucions i certesa, i aquest Govern de JxCat i ERC està esgotat.

Res a veure al seu entendre amb la manera d’abordar la pandèmia des de Moncloa?

Tant de bo les discussions de JxCat i ERC fossin com les del PSOE i Podem, que giren entorn de la pujada del Salari Mínim Interprofessional o l’ampliació de l’ingrés mínim vital. Aquí es barallen en clau electoralista, a veure qui lidera l’espai independentista.

La Covid ha complicat aquest any un problema recurrent a Lleida, el de l’arribada de persones per treballar a la campanya de la fruita. Quina és la seua fórmula per garantir a totes elles unes condicions de vida dignes?

La Paeria va desplegar tots els seus recursos per ajudar aquesta gent, malgrat la situació en la qual va deixar el consistori Àngel Ros. Però aquesta és una qüestió en la qual han de col·laborar totes les administracions, i hem constatat la falta de complicitat de la Diputació i la Generalitat.

És compatible l’os al Pirineu amb la ramaderia?

Cal trobar un equilibri. Necessitem la reintroducció d’una espècie que, a més, és pròpia, però alhora hem de garantir la seguretat de les explotacions ramaderes. No es tracta d’optar per una cosa o l’altra. La clau és trobar una solució consensuada per a la coexistència de les dos parts.

Es veuen en un Govern de la Generalitat amb Esquerra i els socialistes?

No vull parlar de fórmules postelectorals. En un escenari de fragmentació en el qual no hi haurà majories absolutes, buscarem sortides progressistes. No governarem ni amb la dreta espanyolista ni amb la dreta catalana, que es reuneix amb els ultres i creu que la meitat de Catalunya som colons. Nosaltres apostem per un Govern que treballi pel diàleg i per desjudicialitzar la política, per la transició ecològica i que faci polítiques feministes.

Ha passat gairebé un any des que estan al Consell de Ministres i no han aconseguit l’indult per als líders de l’1-O.

Al PSOE ja el coneixem. Abans deia que a Catalunya hi havia un problema de convivència, ara ja admeten que existeix un problema polític. Som nosaltres els que l’hem d’arrossegar perquè hi hagi indults. Són una qüestió de justícia, ja que la sentència del Suprem és injusta. A Madrid, Jaume Asens està treballant molt perquè siguin una realitat.

Continua sent per a vostès el referèndum pactat la solució al conflicte de Catalunya?

Defensem el referèndum, sempre l’hem defensat, però la correlació de forces actualment és la que és. El camí per arribar-hi passa per un acord a la taula de diàleg, que serveixi per blindar el català i reforçar l’autogovern, amb la reforma del sistema de finançament. El que no farem és generar unes expectatives que, en aquests moments, sabem que no es podran complir.