CASA REIAL CORRUPCIÓ
Suïssa xifra en 82 milions els negocis de Joan Carles I i Corinna
Un capital que estava en diferents societats, comptes i fundacions
Corinna Larsen va rebre quantitats milionàries de comptes del rei emèrit, segons la Fiscalia suïssa.
La investigació de la Fiscalia suïssa sobre els comptes de Joan Carles I al país xifra en 82 milions d’euros els diners que compartien ell i Corinna Larsen en societats, comptes i fundacions, segons La Vanguardia. Es tracta d’uns ingressos que l’emèrit i la seua examant van aconseguir gràcies a ingressos procedents de Kuwait, Bahrain, l’Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc, segons el fiscal Yves Bertossa. Aquestes dades van arribar a mans de la justícia espanyola a través d’una comissió rogatòria enviada fa més d’un any.
Segons la investigació suïssa, part dels fons van passar per comptes vinculats a l’emèrit a través de dos fundacions, o bé derivats per estructures mercantils de Joan Carles I a comptes bancaris de Larsen. L’examant del monarca va cobrar 4,1 milions d’euros per uns suposats treballs a Kuwait i uns terrenys valorats en 1,6 milions per una donació del rei del Marroc. L’esmentada transferència, segons la investigació, va acabar als comptes de Larsen dies després de la visita de Joan Carles I a l’emir de Kuwait.
La investigació helvètica també assenyala la Fundació Lucum per transferir 64,8 milions procedents de l’Aràbia Saudita que el rei emèrit va cobrar el 2008, quan encara comptava amb immunitat com a cap de l’Estat. El 2012, aquesta tramesa de diners també va acabar en mans de Larsen. Des d’una altra fundació, Zagatka, en la qual figura com a titular el cosí del rei Àlvar d’Orleans, es van pagar viatges a Joan Carles I i a Larsen per valor de 3 milions. Orleans, que els investigadors consideren el testaferro de l’emèrit, va justificar 3,8 milions més vinculats a una mediació a Mèxic i 6,5 milions d’origen desconegut.
Pressions a Felip VI perquè censuri les activitats del seu pareLes pressions de diferents sectors del Govern i d’alguns grups polítics perquè el rei Felip VI es desmarqui i fins i tot condemni les activitats privades del seu pare en el tradicional missatge de la Nit de Nadal converteixen en un examen i compliquen encara més un discurs que ja per si mateix era difícil, amb l’anterior cap d’Estat assetjat per tres diligències judicials d’investigació diferents. Després d’una gran polèmica, l’emèrit ha descartat finalment tornar a Espanya per Nadal.
