El Regne Unit rebutja l'entrega de Julian Assange als Estats Units per alt risc de suïcidi

La justícia britànica va rebutjar ahir l’extradició de Julian Assange als Estats Units, que l’acusen de presumpte espionatge i intrusió informàtica a causa de les revelacions del seu portal digital WikiLeaks, al considerar que podria suïcidar-se durant el procés en aquest país.

A l’emetre el seu dictamen al tribunal penal londinenc d’Old Bailey, la jutge Vanessa Baraitser va explicar que el testimoni al setembre de diversos psiquiatres la va convèncer de què l’antic hacker, que porta més d’una dècada confinat al Regne Unit malgrat no haver estat condemnat per cap delicte, “és un home deprimit i de vegades desesperat que tem pel seu futur”.

La magistrada va assenyalar que, davant de les probables condicions d’aïllament que afrontaria als Estats Units i sense la xarxa de suport amb la qual compta en territori britànic, la justícia nord-americana “no podria prevenir” que l’informàtic, diagnosticat amb síndrome d’Asperger, “trobés la manera de suïcidar-se”. “Per aquesta raó, he decidit que l’extradició seria opressiva a raó del perjudici mental” que comportaria, va concloure.

Baraitser va ajornar la sessió fins demà dimecres quan, després de sentir els al·legats de l’acusació i la defensa, decidirà si li atorga la llibertat condicional o bé el manté provisionalment a la presó londinenca de Belmarsh mentre es resol el recurs de la justícia nord-americana, a través de la Fiscalia britànica.

Els Estats Units aspiren a processar Assange per un total de disset delictes a l’empara de la seua llei d’espionatge i un per la llei de frau i abús informàtic, sobretot per la difusió els anys 2010 i 2011 (malgrat que ara amplia el període del 2007 al 2015) de registres militars i altres documents confidencials.

Concretament, l’acusa d’“haver conspirat amb l’exsoldat nord-americà Bradley Manning (avui Chelsea Manning) el 2010, així com amb altres hackers entre els anys 2007 i 2015 per obtenir i publicar il·legalment informació secreta” al seu portal.

Les revelacions a WikiLeaks van exposar crims de guerra a l’Iraq i l’Afganistan, arxius sobre les detencions extrajudicials a la presó de Guantánamo i cables diplomàtics sobre abusos dels drets humans a tot el món.

López Obrador va asilar el 19 de novembre del 2019 Evo Morales, expresident de Bolívia, al considerar un “cop d’Estat” la seua sortida del poder.

Al llarg de la història, Mèxic ha asilat coneguts personatges com José Martí, Fidel Castro, Lev Trotski, León Felipe, Luis Buñuel o Rigoberta Menchú, entre d’altres.

Mèxic ofereix asil polític al fundador de WikiLeaks El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va oferir ahir asil polític al fundador de WikiLeaks, Julian Assange, després de la resolució del tribunal britànic que va rebutjar la seua extradició als Estats Units. “Mèxic li ofereix asil polític, amb la qual cosa significa el dret d’asil i la nostra tradició, que és protecció, però alhora la responsabilitat de cuidar que el que rep l’asil no intervingui, no interfereixi en assumptes polítics de cap país”, va assegurar el mandatari.