PRÒXIM ORIENT TENSIÓ NUCLEAR
L'Iran trenca l'acord nuclear a l'enriquir urani de nou
Es desmarca del pacte acordat el 2015
Imatge del petroler sud-coreà capturat per l’Iran.
L’Iran va donar ahir carpetada definitiva a l’acord nuclear. Així doncs, el portaveu del Govern iranià, Ali Rabii, va explicar que el procés d’injecció de gas a les centrifugadores per enriquir urani al 20 per cent havia començat “fa unes hores”.
La decisió arriba després que el Parlament aprovés al desembre un projecte de llei que obliga l’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OAEI) a produir anualment almenys 120 quilograms d’urani enriquit al 20 per cent, en resposta a la sortida dels Estats Units de l’acord el 2018 i la manca de compensacions per part de la resta de signants.
El moviment iranià vulnera l’històric pacte al qual van arribar el 2015 la República Islàmica i sis grans potències (Estats Units, Xina, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit), segons va informar l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) i suposa un pas més en l’estira-i-arronsa amb Washington. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va ser el primer a reaccionar a l’anunci de Teheran a l’assegurar que “Israel no permetrà que l’Iran produeixi armes nuclears”. Per a això és necessari que l’enriquiment d’urani assoleixi el 90 per cent.
Les tensions van augmentar arran de l’assassinat a finals de novembre del científic Mohsen Fajhrizadeh, considerat el cap del programa nuclear iranià, un succés que Teheran va atribuir directament a Israel, que no s’ha pronunciat mai sobre aquestes acusacions.
Per la seua banda, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va interceptar ahir un petroler de bandera sud-coreana al golf Pèrsic al·legant que el vaixell tenia una fuga de petroli a través del casc, per la qual cosa el va traslladar cap a un dels ports del país.
Per la seua banda, el secretari de Defensa interí dels Estats Units, Chris Miller, va anunciar diumenge que el portaavions de propulsió nuclear USS Nimitz, amb més de noranta aeronaus a bord, i l’únic que té el país a la zona, s’estarà a la regió del Pròxim Orient a causa de les “amenaces” de Teheran contra el president, Donald Trump, i altres funcionaris del Govern nord-americà.
