POLÍTICA CATALANA
El Govern recorda que la “decisió final” d'ajornar o no els comicis del 14-F és seua
Budó assegura que la resolució de divendres serà “definitiva” encara que no hi hagi consens || La consellera posa d'exemple les eleccions d'Euskadi i Galícia, que es van retardar per la pandèmia
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va deixar clar que l’última paraula és del Govern.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va plantejar ahir com a escenari versemblant un eventual ajornament de les eleccions previstes per al 14 de febrer a causa de la pandèmia del coronavirus, una possibilitat que la taula de partits catalans abordarà aquest divendres, encara que el Govern s’atribueix la “decisió final”.
Els partits estan lluny avui del consens sobre si s’ha d’ajornar o no la crida a les urnes
Després de setmanes en què, davant de qualsevol pregunta sobre un possible ajornament electoral, el Govern responia sistemàticament que treballava només amb la idea de celebrar els comicis el 14-F, Budó va deixar entreveure finalment que, atesa la situació epidemiològica “greu” que viu Catalunya després de les festes nadalenques, ajornar les eleccions no és en absolut una hipòtesi forassenyada.
El punt d’inflexió el va marcar dilluns un informe del departament de Salut en el qual alertava que el “pic de pressió assistencial” a les UCI pot assolir-se pocs dies abans del 14-F.
Govern i partits han acordat reunir-se aquest divendres per prendre una decisió definitiva en aquest sentit: o es decideix mantenir la cita del 14-F o s’acorda retardar-la i buscar una data alternativa.
El dia abans, demà dijous, es farà una reunió “tècnica” per avaluar conjuntament les últimes dades epidemiològiques, va assenyalar Budó, que malgrat no pronunciar-se de forma taxativa, sí que va desgranar arguments a favor de prendre en consideració un ajornament.
La consellera va posar en relleu la “tendència a l’alça” dels contagis de coronavirus a Catalunya, ahir amb “7.000 positius més que dilluns”, cosa que segons el seu parer ha “de fer reflexionar”.
Budó va assegurar que divendres es buscarà un “consens” amb el conjunt de formacions amb representació al Parlament, però si no n’hi ha “li correspondrà al Govern” la “decisió final”.
En aquest sentit, va destacar que al País Basc i Galícia van retardar els comicis del 5 d’abril al 12 de juliol del 2020. Es va buscar primer el consens parlamentari i finalment els governs van decidir ajornar les eleccions. A Catalunya, tanmateix, els comicis del 14-F es van convocar de manera automàtica al vèncer els terminis després de la inhabilitació de Quim Torra com a president, per la qual cosa el seu ajornament podria obrir una nova polèmica, ja que el PSC no creu que les dades epidemiològiques actuals justifiquin una decisió així.
Des de Madrid, el titular de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, va afirmar que és “ministre a jornada completa” fins que comenci la campanya electoral, per la qual cosa no va voler comentar res sobre un possible ajornament. Cs, JxCat i els comuns no tanquen la porta a buscar una nova data. De fet, el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, va acusar el PSC i el seu candidat Illa de voler celebrar les eleccions del 14-F malgrat la “pèssima” situació actual. La candidata de JxCat, Laura Borràs, va abonar la tesi que al PSC li urgeix celebrar ja les eleccions per aprofitar l’“efecte Illa”.
ERC demana als partits que evitin electoralisme amb la data La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va defensar ahir que la decisió de si s’han d’ajornar o no les eleccions convocades el 14 de febrer s’ha de prendre amb el “màxim consens” dels partits catalans i va demanar a a la resta de formacions que no facin “electoralisme” amb la data.
