Les urnes, el 30 de maig

Les eleccions catalanes previstes per al 14 de febrer s'ajornen, finalment, al 30 de maig per la situació de la pandèmia. La decisió va ser adoptada ahir per consens dels partits, tret del PSC, i ratificada pel Consell Executiu. El Govern veu l'ajornament com la millor opció perquè mantenir el 14-F suposava un “risc inassumible”.

El vicepresident amb funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, va firmar ahir el decret pel qual el Govern ajorna les eleccions catalanes del 14 de febrer. La decisió s’ha pres partint de les dades epidemiològiques que, segons l’Executiu, desaconsellaven mantenir la data electoral, tot i que en els últims dies hi ha hagut un encreuament d’acusacions entre partits que asseguraven que l’ajornament respon als resultats que llancen les enquestes i no als d’evolució del virus.

Una vegada acordat per totes les formacions que les eleccions no se celebrarien el 14 de febrer, el debat a la Taula de Partits reunida ahir al matí va girar al voltant de quan haurien de tenir lloc i a la reunió Aragonès va traslladar a la resta de formacions la possibilitat de fer-les el 30 de maig.

Caldrà esperar almenys fins al mes de juliol perquè Catalunya tingui un nou govern

Aquesta decisió va ser acollida amb bons ulls per la majoria de partits, excepte pels socialistes, que no volien ajornar-les més enllà del 14 o 21 de març, i pel PDeCAT, que demanava celebrar-les entre el dia 25 d’abril i el 15 de maig. El consens no va impedir que l’oposició retragués a la Generalitat falta de previsió i exigís mesures perquè no s’hagin de tornar a retardar.

Ara la discussió en els pròxims dies se centrarà en els aspectes tècnics de l’ajornament i les noves eleccions, és a dir, si canviarà el cens, si es podran modificar les candidatures, si es podran recollir avals perquè s’hi presentin nous partits o si el vot per correu s’haurà de sol·licitar de nou.

El Govern sospesa la possibilitat de validar alguns dels tràmits ja realitzats, com les candidatures presentades o els avals recollits per les formacions noves, encara que necessitarà l’aval de la Junta Electoral Central (JEC), i previsiblement les llistes podran modificar-se i s’hi podran presentar nous partits.

El PSC adverteix que ajornar els comicis no pot suposar canviar les regles del joc, diu, amb la qual cosa planeja sobre el calendari l’amenaça d’una possible impugnació.

Aragonès va comparèixer ahir als mitjans al costat de la consellera Meritxell Budó i va defensar que mantenir les eleccions el 14 de febrer suposava un “risc inassumible” a nivell sanitari i afectaria la participació electoral. Considera que la nova data és la millor opció tant per lluitar contra la pandèmia com per garantir que tots els ciutadans poden exercir el dret a vot.

Va felicitar la resta de grups parlamentaris per haver arribat a un consens unànime sobre la necessitat d’ajornar les eleccions, i va advertir: “No contribuïm a confondre més la ciutadania, per pur càlcul electoral. Siguem responsables i estiguem a l’altura de les dificultats del moment.”

El vicepresident va afirmar que el Govern compareixerà periòdicament a la Diputació Permanent del Parlament per retre comptes sobre la seua gestió fins a la jornada electoral. Tot plegat, tenint en compte que la Cambra s’estarà tres mesos i mig més sense plens. Aragonès va assegurar que la prioritat de la Generalitat és salvar vides, preservar el dret al vot i centrar-se en la pandèmia.

Per la seua banda, Budó va assenyalar que en els pròxims dies informaran de com es configurarà el calendari electoral, però ja va avançar que, segons ella, és evident que s’haurà de modificar el cens electoral.

Mesos per a l’indult i el suplicatori de Puigdemont Aquestes eleccions són el resultat de la negativa dels partits per investir un president que substituís Quim Torra, inhabilitat per la Justícia espanyola per no haver retirat la pancarta reclamant la llibertat dels presos de l’1-O. Són les cinquenes eleccions catalanes en deu anys, ja que després dels comicis del 2010, Artur Mas va avançar les eleccions el 2012; després de la consulta popular del 9-N del 2014, va tornar a avançar-les el 2015 per presentar-les com un plebiscit de la independència i després de l’1-O i la intervenció de l’autogovern català amb el 155, l’Executiu de Mariano Rajoy va convocar les del 2017.