El trist llegat de Trump a Biden

Donald Trump deixarà el poder dimecres que ve amb un clar llegat: l’erosió de la confiança pública en les institucions dels EUA, una metxa que ha cremat lentament durant quatre anys, que va esclatar amb l’assalt al Capitoli i que promet continuar activa amb Joe Biden en el poder.

El relat de la presidència de Trump als llibres d’història començarà segurament pels seus últims dies en el poder, quan el seu desafiament a les normes democràtiques del país va culminar en una insurrecció dels seus seguidors i va fer realitat la “carnisseria nord-americana” que ell havia descrit en el seu discurs d’investidura.

El demòcrata Biden aposta per accelerar la vacunació per donar suport també així a l’economia

Des de la seua primera campanya electoral, Trump va anar dirigint picades d’ull més o menys subtils als supremacistes blancs i altres extremistes d’ultradreta que li donaven suport, en una dinàmica perillosa que va desembocar en l’atac al Congrés i que difícilment es frenarà simplement amb l’arribada del demòcrata Biden a la Casa Blanca.

Mentre a altres presidents se’ls recorda pels seus èxits legislatius o les guerres en les quals es van ficar, el llegat de Trump estarà lligat per damunt de tot al seu afany de provocació, el seu menyspreu cap a la veritat i la seua tendència autoritària, que van culminar, en un repte sense precedents, en el resultat de les eleccions del novembre.

A través del megàfon que fins fa uns dies li donava el seu compte de Twitter i mitjançant els seus aliats en plataformes conservadores, Trump va anar convencent els seus simpatitzants que les institucions de Washington, els mitjans i les empreses tecnològiques treballaven en contra dels interessos dels seus seguidors. Trump va retorçar els fets al seu antull, amb gairebé 30.000 mentides o afirmacions falses al llarg de la seua presidència, segons The Washington Post, fins a infondre a la ment dels seus seguidors una narrativa gairebé bèl·lica que perfilava els seus crítics com a “enemics del poble”. L’èxit del trumpisme dependrà en bona part del rumb que prengui el Partit Republicà, que va ser

còmplice

de Trump durant anys i amb prou feines ha començat a experimentar una mínima fractura després de l’assalt al Capitoli, com demostren els deu congressistes conservadors que van votar a favor d’obrir-li un judici polític.

Preguntats per quin serà el llegat més important de Trump, els experts esmenten també la deriva aïllacionista en la qual ha col·locat els EUA, que ha tancat les portes als immigrants, disparat la competició amb la Xina i alentit l’acció global contra la crisi climàtica. Biden podrà revertir almenys part d’aquest llegat, però no podrà fer el mateix amb cap altre fruit significatiu de la presidència de Trump: la seua nominació de més de 220 jutges federals, inclosos tres al Suprem, que ocupen càrrecs vitalicis i coincideixen amb ell en temes com el caràcter il·limitat del poder presidencial.

El president electe heretarà una economia enmig d’una de les crisis més greus de la història dels EUA deguda a la pandèmia, per a la recuperació de la qual ja ha presentat la seua recepta: un nou paquet multimilionari d’estímul fiscal.

El futur mandatari comptarà amb el suport monetari des de la Reserva Federal. La irrupció del coronavirus als EUA al març i les consegüents restriccions adoptades per frenar-lo van disparar la taxa d’atur fins al 14,7% a l’abril, una xifra no vista en més de 50 anys, per la qual cosa la proposta econòmica de Biden, amb una tercera onada de la pandèmia disparada, inclou també enormes recursos per accelerar la vacunació.