La CDU de Merkel evita el gir a la dreta i opta per un centrista

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) alemanya va defensar la via centrista, amb l’elecció ahir com a nou líder del primer ministre del land del Rin del Nord-Westfàlia Armin Laschet, i va evitar entrar a l’era “post-Angela Merkel” amb un gir dretà.

Laschet, representant del continuisme i avalat pel popular ministre de sanitat, Jens Spahn, es va imposar al congrés virtual del partit al seu principal rival, el dretà Friedrich Merz, enemic històric de la cancellera i favorit del món empresarial. Ni Laschet ni Merz, com tampoc el tercer aspirant, Norbert Röttgen –que en va quedar fora a la primera ronda de votacions–, no estan entre els polítics més ben valorats del país.

La següent batalla serà la designació del candidat del bloc conservador a les generals del dia 26 de setembre, les primeres des del 2005 sense el lideratge d’Angela Merkel. Els noms que s’estudien –al costat del nou líder– són el ministre Spahn i el líder de Baviera, Markus Söder, els dos polítics més populars del país després de Merkel.

La victòria de Laschet va ser més ajustada del que indicaria la seua posició al partit –ocupa una vicepresidència i teòricament li dona suport la delegació del land més poblat del país. A la primera ronda va quedar una mica per sota de Merz, i en el desempat va obtenir 521 vots, enfront dels 466 del seu rival.

Laschet s’havia adreçat als delegats en un to molt personal; va recordar els orígens miners de la seua família –cosa que semblava marcar les diferències respecte al multimilionari Merz– i va alertar contra la polarització plasmada als Estats Units per l’assalt al Capitoli de seguidors del president sortint Donald Trump.

També allà hi havia un missatge contra Merz, que fins fa poc mostrava almenys “comprensió” cap a Trump. Tanmateix, en el seu discurs al davant dels delegats, Merz va descartar tota cooperació futura amb la ultradreta alemanya.

L’elecció del nou líder de la formació cristianodemòcrata era un pas inajornable cap a la definició del candidat conservador a les generals post-Merkel, que es preveu el mes de març.