El TSJC manté les eleccions per al 14F
El tribunal ha suspès cautelarment l’ajornament dels comicis catalans per al 30 de maig
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat suspendre cautelarment el decret del Govern de divendres passat que ajornava les eleccions catalanes al proper 30 de maig, amb el que de moment manté en vigor la convocatòria del 14 F.
En una interlocutòria (veure íntegra en PDF), que no es pot recórrer, l’alt tribunal català accepta la mesures cautelaríssimes sol·licitades per un particular que aquest dilluns va impugnar el decret del Govern que acordava suspendre les eleccions del 14 F en agreujar-se la pandèmia i fixar una nova convocatòria electoral per al 30 de maig vinent.
La sala contenciosa ha acordat la suspensió provisional del decret, sense esperar a resoldre sobre el fons de l’assumpte, per evitar que la seua decisió final tingui efectes "irreversibles" sobre la convocatòria electoral del 14F, que exigeix posar ja en marxa el procés per dur a terme la votació.
Per aquest motiu, els magistrats acorden suspendre el decret "per causes d’urgència extraordinària", de manera que el procés electoral per al 14 F continuï mentre resolen sobre l’assumpte "amb l’agilitat més gran".
Tot i que encara no ha decidit sobre el fons de la qüestió, la sala sí aprecia que el decret del Govern "pot tenir incidència en l’àmbit del dret fonamental" reconegut a l’article 23 de la Constitució –a la participació dels ciutadans en els assumptes públics mitjançant eleccions periòdiques– i recorda que l’ajornament del 14 F s’ha acordat en el marc del mateix decret d’alarma en què es va convocar, per la pandèmia de coronavirus.
La interlocutòria recorda que els comicis del 14 F van ser convocats el passat 21 de desembre, per dissolució automàtica del Parlament, i que el procés electoral "té una durada de 54 dies" amb diferents terminis, molts d’ells successius, que afecten a la formació de les juntes electorals, les taules, el nomenament d’interventors, les candidatures, la propaganda o el vot per correu.
El Govern, afegeix la interlocutòria, va suspendre el procés electoral divendres, el 25è dia després de la convocatòria, i el decret es va publicar dissabte, amb la qual cosa les mesures cautelaríssimes per a la seua suspensió no van poder sol·licitar-se fins dos dies més tard.
"Si hi afegim els dies que poden transcórrer per a la tramitació d’aquest incident de suspensió, on és necessari sentir les parts, ens trobaríem davant d’una situació pràcticament irreversible quant a la possibilitat de celebrar les eleccions en la data inicialment prevista", adverteix el tribunal.
A més, per a la sala, "es generaria una greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament dels terminis previstos en la legislació orgànica", de manera que el recurs contra l’ajornament "perdria la seua finalitat".
Com a exemple, la sala assenyala que els sortejos dels membres de les meses electorals s’han de dur a terme entre els dies 25è i 29a posteriors a la convocatòria, el que obre pas a terminis de notificació i al·legacions.
D’aquesta forma, argumenta la interlocutòria, si la sala decidís finalment mantenir el 14 F sense haver suspès provisionalment el decret d’ajornament, és "previsible" que no hi hagués marge per celebrar les eleccions aquell dia, amb la qual cosa "es frustraria la tutela cautelar" instada en aquest procés judicial.
A més d’aquesta demanda presentada per un particular, la sala té a les seues mans uns altres cinc recursos contra el decret del Govern, un dels quals planteja també mesures cautelaríssimes mentre que la resta només mesures cautelars, que han de ser resoltes després d’obtenir informes del Govern i de la Fiscalia.
En aquest sentit, la secció cinquena de la sala contenciosa ha acordat donar trasllat d’aquestes peticions a la Generalitat i a la Fiscalia perquè presentin les seues al·legacions abans de dijous vinent a les 10.00 del matí, després del que decidirà si manté o no la suspensió acordada avui de forma urgent.
El TSJC també ha traslladat la seua resolució de forma immediata a la Junta Electoral Central (JEC) i a la Diputació Permanent del Parlament.